La crònica de l’Èibar-Girona és la dels sis gols que s’han vist, una festa pels amants de les bones accions que acaben dins la xarxa.
Ha començat el festival en el minut 16 amb un xut duríssim de Javi Muñoz, paral·lel al terra i des de molt lluny, un xut que surt de moltes vegades que ho provés.
L’empat arriba al cap de quatre minuts. Si el penal podria ser discutible, en una acció amb molta gent a l’àrea local a la qual l’àrbitre ha reaccionat amb molt de convenciment i sense acceptar protestes, l’execució de Stuani ha estat brillant, a l’estil Panenka. Abans d’impactar sobre l’esfèrica, el porter local ja s’havia vençut, convençut que li arribaria un xut potent.
El dos següents gols de l’Èibar arriben en “moments psicològics”: poc abans del descans i poc després de reprendre’s el joc. El 2-1 és un altre xutàs, ara de l’exsabadellenc Sxtoikov, força semblant al primer del seu equip i el 3-1 és un remat de cap de Sergio Álvarez, amb tota la intenció, després que el primer toc de cap no fos cap a porteria sinó servint el remat definitiu. Si era assajat, ha estat perfectament executat i, si era improvisat, els dos atacants bascos s’han entès perfectament.
El Girona s’ha acostat al 3-2, en el minut 78, encara amb temps per espantar els locals. Nahuel Bustos, que sovint s’encaparra a xutar de lluny, s’ha encomanat de l’encert dels seus rivals i els ha emulat amb un altre gran xut des de fora de l’àrea i el 4-2 que ja tancava el festival ha estat, no cal dir-ho, un altre xutàs duríssim, en el minut 84, que, si bé ha estat de més a prop que els altres, Álvaro Tejero no ha tingut tant de temps per rumiar sinó que ha xutat a trencar. Partits com aquests fan de bon veure, si més no en format de resum: