El Barça ha demostrat que pot tornar a enamorar. Exhibició futbolística dels homes del txingurri Valverde a Wembley, icona de la història blaugrana, per espantar qualsevol fantasma i reivindicar que aquest grup continua desplegant, quan s’hi posa, el millor futbol del món. Ha evocat el Barça avui a Londres a aquell grup de futbolistes que convertien el joc de la pilota en poesia. “We love football“, clamava el mosaic de l’afició blaugrana el 28 de maig del 2011, abans d’acarnissar-se amb el Manchester United per obtenir la quarta Champions de la història del club. Ha tornat el Barça a brillar a la catedral del futbol europeu, vencent i convencent (2-4, Coutinho, Rakitic i dos de Messi) davant el Tottenham de Mauricio Pochettino.
El partit d’avui ha estat una injecció d’adrenalina per la culerada, un punt d’inflexió necessari després de la mala ratxa que portava l’equip. Tot i aixó ha patit l’equip a la segona meitat, quan els anglesos han collat als culers i han materialitzat les dues oportunitats que han tingut. Ha de fonamentar-se defensivament el Barça encara però no hi ha partit perfecte, menys encara en aquest punt de la temporada. El Barça no ha merescut patir i sí que la distància a l’electrònic de Wembley fos més gran. Ha arrencat de meravella el conjunt català: Coutinho ha obert el marcador al primer minut de joc aprofitant un error a la sortida de Lloris.
Rakitic, a la mitja hora, ha eixamplat la diferència amb una rematada espectacular des de la frontal de l’àrea. Ha estat la culminació a una gran primera part. Ha comandat Messi els seus companys, envoltat per un mig del camp tocador: Busquets, Rakitic i Arthur. El futbol té mística i amaga moments que, no diuen res en un primer moment, però amb el temps es converteixen en històrics: avui, al santuari del futbol, Arthur ha deixat la seva carta de presentació. “Recorda a Xavi”, va dir Messi a Catalunya Ràdio, fet que ha constatat avui tota Europa.
S’ha transformat Messi després del descans i a la faceta d’organitzador li ha sumat la de killer. L’argentí ha estavellat dues pilotes de manera consecutiva contra la mateixa fusta. Ha executat dues jugades i dos llançaments idèntics i ambdós han picat al pal dret de la porteria d’Hugo Lloris, completament superat. Kane, un davanter matador, ha reaccionat a les accions de Messi escurçant la distància (52‘). L’ariet ha retallat dues vegades Semedo i ha creuat la pilota, inabastable per Ter Stegen.
No s’ha empetitit el Barça, que ha fet un gol d’orfebreria. No s’ha cansat de tocar el Barça fins que ha trobat el forat per la banda d’Alba. El de l’Hospitalet ha posat el cuir al punt de penal, Suárez, insistent i treballador, l’ha deixat passar perquè Messi, amb un toc subtil, busqués de nou el pal de la discòrdia. Aquest cop l’ha ubicat al fons de la xarxa, signant un gol de bandera, símbol de la resistència del futbol de toc.
No ha pogut respirar el conjunt blaugrana. Lamela, al 65′, ha tornat a inquietar els blaugranes. Un xut des de la frontal ha rebotat en Lenglet i ha despistat Ter Stegen. S’ha crescut aleshores el conjunt de Pochettino, bolcat en tromba sobre l’àrea del Barça. Ho ha tret tot el porter alemany i la defensa barcelonista, fins que Messi, al 89′, ha segellat el matx. Els londinencs han perdut la pilota a la sortida des del darrere i Messi, a plaer, ha dit l’última paraula. Una gran exhibició culer, a Wembley, on avui, com al 2011, el barcelonisme ha tornat a cridar “We love football!” (estimem el futbol!).