Dilluns, 15 Juliol 2019

ENTREVISTA

Carles López: “El surf té una capacitat enorme de creixement a Catalunya. La societat ens ha de deixar de veure com un esport de postureig”

'La República Esportiva' conversa amb el futur president de la Federació Catalana de Surf, la qual està molt a prop de ser reconeguda oficialment per la UFEC

Els Jocs Olímpics de Barcelona van comportar les primeres imatges de surfistes a la capital catalana. Els pioners van ser els treballadors que van participar en la construcció de la Vila Olímpica. Han hagut de passar 27 anys perquè aquest esport estigui a punt de tenir una federació catalana. Quan s’hagi resolt un problema jurídic de forma que està posposant uns mesos la oficialitat es podrà dir que la Federació Catalana de Surf serà la setantena entitat de la UFEC (Unió de Federacions Catalanes Esportives).

El seu president, en Carles López, arriba amb el rostre satisfet a aquesta entrevista amb La República Esportiva. El procés fins aconseguir l’objectiu ha hagut de passar un bon laberint de tràmits que farien riure a Franz Kafka. Sobretot ha estat complicat l’últim any. Però l’esforç portat a terme des que la seva junta directiva va prendre el càrrec de la Unió Catalana de Surf el juny del 2017 ha quedat recompensat. Les possibilitats del surf a Catalunya es veuran significativament incrementades després de la oficialitat. 

Quants federats teniu ara mateix?

120, un 30% més del nombre que teníem fa un any. I a Catalunya tenim un enorme potencial de creixement. Hem d’aconseguir que la societat ens deixi de veure com un esport de postureo.

   

Teniu la previsió que la noticia del reconeixement oficial com a federació permeti incrementar aquest nombre significativament?

Esperem arribar a final d’any tenint-ne, com a mínim, 200. I, més endavant, arribar als 1.000 i, fins i tot, superar-los. Ara comptem amb 15 clubs adherits dels 45 que hi ha a Catalunya amb el surf en els seus estatuts.

El surf està en el seu millor moment de salut a Catalunya?

El surf i el pàdel surf són dos esports de moda ara mateix. Hi ha hagut un creixement bestial. Catalunya és l’indret que emet més títols oficials de cursillistes d’Espanya. Més que d’altres regions com el País Basc, Galicia i les Canàries, on hi ha un clima més adient per practicar surf. Nosaltres tenim la Mar Mediterrània i no un oceà. No tenim marees i el mar no genera les onades, sinó generalment ho fa el vent.

Però, a la mínima que hi ha onades, és molt comú veure surfistes a les costes.

Sí, és així. Només cal anar a La Barceloneta per comprovar-ho. Però també passa a molts altres llocs de Catalunya. Pots trobar-te tranquil·lament entre 150 i 200 surfistes en una platja.

Molts d’ells no deuen estar federats.

El free surf és un handicap que tenim. Aquestes persones aprenen a l’escola i van a surfejar pel seu compte. En canvi, en el futbol i el bàsquet, i gairebé en tots els esports d’equip, és gairebé imprescindible pertànyer a un club per poder-lo practicar en condicions. El surf és un esport molt solitari.

Com s’organitza una competició de surf a Catalunya amb la dificultat que hi ha de trobar bons dies per practicar aquest esport?

Amb molt poca antelació. S’utilitza el període d’espera, el qual pot anar, per exemple, de setembre a desembre. Durant aquest temps tothom sap que hi ha una prova de surf programada i que se celebrarà el dia més idoni pertanyent a aquest període. A partir d’aleshores, estem atents a la meteorologia. Normalment s’avisa de la celebració durant la mateixa setmana de la competició. Fa poc vam organitzar un Open a La Barceloneta: l’avís d’alerta taronja es va llançar dimarts i, dimecres, l’alerta verda amb la confirmació. Dos dies després, divendres, es va celebrar la competició.

Hi ha alguna altra competició programada?

Quan siguem una federació oficial crearem un circuit interescolar i d’interclubs amb l’objectiu de poder tenir surfistes júniors.

S’està treballant amb la possibilitat d’introduir el surf a les escoles?

És un dels nostres objectius. Al nord d’Espanya és una activitat extraescolar. Nosaltres segurament no podrem arribar a això però sí que volem, mitjançant els clubs i les escoles, crear una base de surfistes que es vagin formant. Sobretot, tenint en compte que el 2020 a Tòquio el surf serà olímpic per primera vegada. I tot indica que també ho serà a Paris 2024 i a Los Ángeles 2028 i, així, quedarà establert com a esport olímpic. Creiem que a Catalunya tenim potencial i volem apostar per això.

A Paris se celebrarà en alguna platja del nord de França?

No, segurament en un recinte amb onades artificials.

Això els hi agrada als puristes del surf?

No és el mateix que practicar-lo al mar, però tenir una onada artificial a Catalunya seria un avantatge. Podríem entrenar sempre que volguéssim i tenir un centre d’alt nivell. D’aquesta manera, creixeria molt el nivell dels nostres surfistes. Deixaríem de dependre del temps. Ara molts surfistes catalans que volen progressar es veuen obligats a emigrar al País Basc o a les Canàries.

Alguns dels 120 federats té nivell per estar present a Tòquio?

Encara no s’han establert els criteris de selecció, però hi ha nivell. Ho tindrem més clar a finals d’aquest any.

D’aquestes llicències, quantes són masculines i quantes femenines?

Aproximadament un 60% masculines i un 40% femenines. Aquí també s’hi inclou el pàdel surf, en el qual s’incrementa el nombre de dones respecte el surf.

Quina és la millor zona de Catalunya per practicar surf?

Tenim 700 quilòmetres de platja; pots surfejar de Girona fins a Tarragona. Hi ha molt bons llocs per practicar aquest esport, però és veritat que trobaràs més persones a Barcelona i a Castelldefels. És important la qualitat del fons. Per generar onades necessitem fons progressius.

Convertir-se en federació catalana era el gran objectiu de la seva legislatura?

Sí, però n’hi havia d’altres que també hem acomplert. El juny passat vam aconseguir el reconeixement de la Federació Espanyola per ser considerats la seva seu a Catalunya. Això permet que tots els nostres federats puguin competir en qualsevol prova d’àmbit espanyol sense necessitat de tenir també la llicència espanyola, un fet que suposava un gran sobrecost. També hem tornat a organitzar competicions de surf a casa nostra. No es feien des del 2012. Ha estat un dels moviments que hem fet per apropar la nostra imatge al surf. Abans que jo entrés com a president, la Unió de Clubs estava més dirigida cap el pàdel surf. I hem canviat el nostre logotip per incloure-hi totes les disciplines.

Què és necessari perquè t’acceptin com a federació?

Pot ser una iniciativa de la UFEC perquè li interessi potenciar aquell esport determinat i, si prové de la pròpia Unió de Clubs, és necessari que aquesta faci un mínim de quatre anys que està constituïda i portar a terme un acte fundacional de la federació. Nosaltres ens vam crear el 2012 i vam fer l’acte fundacional el passat novembre.

Què aporta ser una federació respecte ser una Unió de Clubs?

Ser una federació ens permetrà disposar de tots els recursos que aporta la UFEC. Serem una federació molt petita i, fins ara, no teníem recursos per disposar de persones que gestionessin les llicències, el màrqueting o el contacte amb la premsa. A partir d’ara, tindrem accés a subvencions que ens permetran promocionar molt més el surf i podrem donar formació a tots aquells potencials monitors que tenim en llista d’espera.

Es veu competint oficialment com a Catalunya?

Tant de bo alguna dia puguem fer-ho, però de moment ja és molt que els nostres surfistes tinguin èxits internacionals representant Espanya.

Com és la relació amb la Federació Espanyola?

Ni nosaltres ni la del País Basc hi tenim relació. Però el cas de la del País Basc és diferent al nostre. Aquesta es va constituir abans que l’espanyola i durant uns anys va poder competir internacionalment representant la seva nació.

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,825M'agradaAgradda
2,314SeguidorsSeguir

Més llegits