La massa salarial del Barça segueix essent un problema greu per a les finances del conjunt blaugrana. Les renovacions de contractes i els fitxatges amb sous a l’alça converteixen l’equip barcelonista amb el club esportiu amb la plantilla més cara del món. Tant és així que l’entitat catalana ha estat decisiva perquè la Lliga espanyola hagi vist augmentada la seva depesa en salaris en 340 milions d’euros. Segons un informe de l’empresa auditora Deloitte, d’aquesta xifra de despesa global el Barça n’és responsable en un 44%, el que significa un augment de gairebé 150 milions d’euros només en els sous del club culer durant la temporada 2017-18, la primera d’Ernesto Valverde a la banqueta.
“Dins les xifres de la Lliga, el pes del Barça ja és molt gran. Per tant, qualsevol magnitud del club que pugi o baixi afecta directament en el compte d’explotació de la Lliga”, sentencia Roger Vinton, expert en finances i col·laborador de La República Esportiva. Ara fa una setmana, el mateix escriptor subratllava la necessitat de llegir els comptes del conjunt blaugrana des d’una perspectiva diferent de la versió oficial. I ho segueix mantenint després de la publicació de l’informe de Deloitte. “El Barça, sense tenir en compte vendes de jugadors, ja entrava en un Ebitda negatiu. Això vol dir que les despeses estan disparades. I aquí hi ha dos factors, sous i inversió en fitxatges”, comenta.
En la mateixa línia s’expressa el també Xavier Ginesta, periodista col·laborador d’aquest diari i professor de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. “Això et demostra que el Barça té els comptes descompensats. Veurem com tanca els números, però l’estructura salarial el pot condicionar de cara el futur i a la política de fitxatges de la propera temporada”, expressa Ginesta, que no veu clar l’esdevenir econòmic d’una entitat que necessita augmentar ingressos per tenir un balanç equilibrat en comparació unes despeses enormement disparades.
A banda dels salaris dels clubs i les lligues, en l’estudi de la companyia auditora hi apareixen diverses dades d’interès per als analistes del futbol global, com les vinculades als ingressos per drets televisius i a l’assistència als estadis. Pot semblar paradoxal, però una major influència de públic als camps de futbol fa incrementar els diners per la venda de drets de televisió, tal i com succeeix a la Premier League, la lliga amb més ingressos generals (5.440 milions d’euros) i la competició que més factura en els Dies de Partit (575M) i Drets de TV (3.210M), a anys llum dels seus perseguidors, la Bundesliga i la Lliga espanyola.
“Els drets valen més si la lliga té estadis plens. Un dels elements que fa atractiva televisivament la Premier League a nivell internacional és veure l’ambient dels estadis”, explica Ginesta. “El You’ll Never Walk Alone d’Anfield és un element que dona valor afegit a l’espectacle visual”, sentencia el periodista i professor, que té claríssim que la competició anglesa seguirà augmentant més que la resta de lligues per la seva voluntat d’incrementar ingressos derivats dels estadis. “La tendència dels equips de la Premier i extrapolable a tota Europa és convertir els estadis en espais d’entreteniment on no només hi hagi espectacle el dia de partit. El que es coneix acadèmicament com Business Approach Stadiums”, comenta. I posa l’exemple del nou White Hart Lane -Tottenham Hotspur-, un estadi “reconvertit on hi prima el consum de l’experiència”.