A baix el protocol! Fora l’ortodòxia! Al final les tàctiques seran el de menys i el que cal és tenir bons jugadors i, per tant, els calés per comprar-los perquè resolguin els partits. Això del planter i la Masia és a llarg termini i el FC Barcelona 22-23 tenia urgències i no se sap com, possiblement amb bona feina econòmica i esportiva, s’ha bastit una plantilla de por. Efectivament, en els primers vint minuts no semblava gens que el partit acabaria essent un passeig per als blaugranes: el Barça semblava perdut al Sánchez Pizjuan, descol·locat i superat pel Sevilla, però, quan en el minut 21 Raphinha acaba una rematada de Lewandowski, que anava un pèl massa fluixa, tot ha canviat i s’ha tornat de color de rosa. El gol és d’aquells col·lectius, amb recuperació, contracop veloç, rematada i oportunisme en rematar de cap la salvada sota els pals de la defensa andalusa.
Jugant amb més tranquil·litat, i amb un Sevilla tocat, en el minut 36 en Lewandowski fa un gol de llibre, plàstic i eficaç. En rebre una pilota de la banda, de Koundé, “la para amb el pit, la baixa…” (gairebé com si fos la cançó d’en Serrat sobre Kubala) i empalma l’esfèrica inapel·lablement. Tan sobrat semblava anar el Barça, que apareixen les frivolitats de les estrelles buscant la filigrana i el lluïment personal com quan, en temps afegit, Dembélé s’empatxa, vol resoldre la jugada i xuta alt tot i tenir en Lewandowski ben sol.
A la segona part es demostra que quan el vent bufa de cara, totes li ponen al Barça i Èric Garcia, que mai no havia marcat en partit oficial, envia la pilota a dins recollint un servei de cap de Koundé en tornar a posar la pilota a l’olla venint d’un córner que anava una mica massa llarg. Immediatament, el de Martorell ha de sortir del camp, lesionat en una jugada anterior. Koundé, que de nou com a lateral dret n’havia fet de bones i de dolentes, passa al mig i entra en Sergi Roberto.
També entren Ferran Torres, Frenkie de Jong i Jordi Alba, cada un amb necessitats i actitud diferents. Frenkie surt, de nou, a menjar-se el món i a demostrar que té lloc en aquest equip: exhibeix força, conducció i gairebé marca en un xut que surt fora per ben poc. En Jordi Alba, després del sotrac de gairebé veure’s fora del club, ha retrobat sensacions i, en canvi, en Ferran Torres s’ha dedicat a espatllar tot el que feien els seus companys. Ara mateix, va perdut i no sabem ben bé què hi fa a l’equip. Més endavant, amb un quart d’hora de joc, el descans per a Lewandoski han estat minuts per a Ansu Fati, que també necessita retrobar l’espurna que el caracteritza. Hi ha jugadors, molts i molt bons, molt més que sistema i equip. Però, guanyant així de clarament, qui necessita tàctiques?