Dijous, 9 desembre 2021

El joc de toc i domini del Barça més genuí ja no dóna fruits (2-0)

Un excepcional Ter Stegen, aturant un penal i traient mans inversemblants, no pot evitar la derrota

|

En el moment en què el Barça ha decidit recuperar l’essència del seu joc, canvi d’entrenador inclòs, els resultats no arriben. Amb Setién a la banqueta, el Barça més canònic torna corregit i augmentat i, a Mestalla, la sortida ha sigut amb un 3-5-2 amb Sergi Roberto, a Eivissa fent de central, al darrere al costat de Piqué i Umtiti. A dalt, Ansu Fati i Griezmann, i al mig del camp molta gent de toc com el recuperat Arthur. Això dóna un 90% de possessió en els primers cinc minuts, els minuts en què suposadament l’equip de casa ha d’anar revolucionat. És la filosofia cruyffiana de retenció de pilota (“Si tu tens la pilota, el contrari no la té”) portada al peu de la lletra.

Ara això se’n pot anar per terra si arriba una reblincada del contrari i avui ha sigut en forma de penal en el minut 9. Piqué l’ha hagut de fer que Maxi Gomez es quedava sol. Això sí, gran aturada de Ter Stegen a xut del mateix Maxi Gómez, que l’especialista xe (Parejo) estava sancionat. Escoltant la ràdio, els analistes havíen avisat per on el davanter uruguaià el tiraria, una informació que segur el porter sabia i una demostració que tota la feina de recopilació i transmissió d’informació funciona i produeix resultats, però en el futbol no tot és ciència i tecnologia sinó que també ha d’haver-hi geni i improvisació.

El penal provoca uns minuts de desconcert del Barça i crits d”a por ellos” del públic acompanyant els atacs locals. Al cap de poc, però i obviant l’avís del penal no transformat, la simfonia blaugrana fa “da capo” i torna el joc-control amb el perill, com a l’inici, que es produeixi alguna nova pèrdua. El problema és que també torna la manca de profunditat: Grieznamm, desaparegut, va fent de boia i Ansu Fati, desdibuixat, avui no sap desbordar. La primera part acaba amb més aturades de Ter Stegen, algunes dobles i inversemblants, i amb un greu error de l’àrbitre, tallant en una de les situacions de contraatac que el València busca, i essent acomiadat al descans amb crits de “burro” per part del públic.

Sembla més entonat el Barça a la represa, creant més perill que en tota la primera part, però arriba el primer gol: Maxi Gómez fa un xut, que creiem que no entrava, però rebota en Jordi Alba i fa impossible el moviment de Ter Stegen que no pot corregir-se a l’aire.

Aleshores l’opció és trencar el partit i passar de la correcció “canònica” blaugrana a buscar més risc i més desordre: entra Arturo Vidal i amb ell arriben uns minuts de total domini blaugranes en què Messi i Griezmann l’han tinguda. Realment es troba molt a faltar Suárez i, si segueix el nerviosisme, caurà un altre 9 encara que en sigui un de segona categoria. Aquestes oportunitats inclouen dues faltes que Messi executa: una fora i l’altra resolta amb una gran aturada de Jaume Domènech. Per oportunitats, a mitja segona part, el Barça mereixia haver empatat i, fins i tot, haver capgirat el marcador, jugant més amb el cor i el caos que no amb el control.

I quan el gol de l’empat blaugrana semblava fruita madura, arriba el segon gol valencià, en el minut 77. Nova acció ràpida dels valencians: Rodrigo es desfà massa fàcilment d’Umtiti i cedeix la pilota a Maxi Gómez que, sol i amb molt de temps per a preparar el xut, el posa allà on Ter Stegen no hi pot arribar.

Els últims minuts són per evitar que la ferida sigui més gran. Sortint d’un corner, la pilota torna a allotjar-se per tercera vegada dins la porteria del Barça però el VAR decideix una cosa ben sorprenent: repetir el llançament des de la cantonada amb l’argument que l’acció mereixedora de falta (empenta de Paulista a Busquets) és abans que la pilota s’hagués enlairat. Durant els minuts de revisió del VAR el públic valencianista coreja “Oee ola la, ser del Barça és ser subnormal”. Aquí ho deixem.

Els canvis de Rakitic per De Jong, avui poc encertat, i de Collado, debutant amb el primer equip, per Ansu Fati no canvien res i anem a la conclusió del matx sense novetats.

La sensació és que el Barça té el millor porter del moment, un Ter Stegen esplèndid (avui es mereixeria un monument), que Messi avui no ha tingut el dia en el toc final (sigui en les faltes o en accions de joc) i que Suárez (lesionat de llarga durada) és importantíssim. Només amb aquests tres punts no es configura una estructura d’equip ferma i fiable i encara més si un dels tres (Suàrez) no hi és. El segon (Ter Stegen) repetim que ha complert meravellosament bé, però el tercer (Messi) no ha estat encertat. Un tamboret de tres potes és estable, no massa però s’hi pot seure. Ara bé si de les tres potes en falta una, caus de cul a terra.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,331SeguidorsSeguir

Opinió