Dijous, 9 desembre 2021

El Barça s’endú el derbi de penal (1-0) contra un Espanyol que ha acabat dominant

Els blanc-i-blaus s'han queixat molt del penal i han disposat de quatre excel·lents ocasions per puntuar

|

De moment, molts canvis en els costums, els protocols, les concentracions, els escalfaments i molta més logística del primer equip blaugrana, però s’ha acabat, com en les darreres ocasions, patint, perdent temps i implorant el xiulet final. El Barça ha guanyat per raó d’un penal amb força marge per discutir i els blanc-i-blaus han desaprofitat, com a mínim, tres immillorables ocasions en els darrers minuts. Si el Barça ha perdut molta qualitat individual, l’Espanyol disposa d’un jugador, Raúl de Tomàs, avui molt superior a tots els altres que han trepitjat la gespa del Camp Nou.

Xavi vol extrems oberts i per això sospira per la tornada de Dembélé. Mentre no el tingui ha fet debutat Ilias, un juvenil extrem obert esquerrà, que ha posat a la dreta, canviant Gavi a l’esquerra perquè juguessin oberts i a cama canviada, o sigui, amb tendència a anar cap al mig. Així, amb el camp ben obert ha volgut propiciar que els interiors, de Jong i Nico, entressin pel mig, donant suport a l’únic davanter clar que és Memphis. En moments ha semblat un partit d’handbol amb els peus, amb els extrems oberts i entrant pel mig i amb pilotes en profunditat als jugadors de 2a línia mentre el pivot molestava als dxefenses. No debades en Xavi ha parlat de Valero Ribera com un dels seus referents.

Com si ho sabés, Vicent Moreno ha sortit amb tres centrals i molt tancat, conscient de les dificultats que arrosseguen els blaugranes en crear i acabar les jugades, amb la clara intenció d’arribar al descans gols i treure jugadors més creatius a la segona part. I així ha estat, com també hi ha hagut els ingredients que no poden faltar en un derbi: joc fort i inicis de tanganes. A mesura que avançava la primera part, l’Espanyol comença a creure que és un Barça accessible, ja no està tan tancat i aguanta molt més la pilota.

De sortida a la segona part, Xavi prova un altre extrem-extrem, Abde, en lloc del debutant Ilias i el guió espanyolista es trenca en el segon minut de la represa quan l’àrbitre decreta penal i, malgrat les queixes dels jugadors blanc-i-blaus, no hi ha intervenció del VAR, almenys externa i per al públic, i no es qüestiona la decisió de l’àrbitre de camp. És una caiguda de Memphis davant Cabrera, que donaria per discutir. Els pericos s’indignen i parlen de robatori i Memphis el transforma amb el seu mètode de no agafar gens de carrera.

Mentre Abde va jugant d’extrem desinhibit, l’Espanyol posa qualitat i entren Morlanes i Melamed per Puado i David López. És el minut 55 i comença a veure’s un altre Espanyol. Deixen de produir-se les xifres de més de 70% en possessió i localització favorables al Barça de la primera part, per sobre del 70%, el joc s’anivella del tot i comencen les oportunitats periques: en el 68, RDT xuta fora per poc després de superar Mingueza i Piqué.

Moreno treu artilleria, Wu Lei i Dimata, i el davanter belga, incomprensiblement remata fora un cop de cap trobant-se sol del tot al centre de l’àrea. Comença a planar la sensació que l’Espanyol perdona massa. Al cap de poc, RDT envia un altre cop de cap al pal. Fins i tot, ja en temps afegit, surt Loren per la qual cosa l’Espanyol acaba amb quatre davanters purs.

Per part blaugrana s’incorporen Coutinho i Riqui Puig, cap dels dos no aporta gairebé res, i segueixen els problemes físics al cantó blaugrana: Busquets demana el canvi, Nico no pot més i Mingueza es tira a terra. Tots tres acaben sent substituïts. Entren Araujo i Demir sense massa temps de fer res. El Barça acaba perdent el temps, al Camp Nou, des del minut 80 i escaig, allargant les interrupcions i amb Ter Stegen que rep una groga. Hi ha un darrer córner espanyolista, amb el temps afegit de sis minuts exhaurit, i Wu Lei gairebé marca. Ara mateix, hi ha ben poca diferència entre els dos equips de la ciutat i, fins i tot, es pot perfectament dir que l’Espanyol està més ben treballat i que té les millors individualitats. Un empat, o una victòria visitant, no hauria estat injust. En Xavi té moltíssima feina.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,331SeguidorsSeguir

Opinió