El Barça i el Madrid, Bartomeu i Florentino Pérez, s’han decidit a emprendre el repte econòmic més gran de la història dels seus respectius clubs. Els dos grans rivals del futbol estatal començaran aquest estiu les obres de remodelació dels seus estadis, que s’han quedat obsolets i que necessiten una reforma urgent per respondre a les necessitats de les multinacionals esportives més grans del món.
El conjunt culer va celebrar un referèndum l’any 2014 (aquest sense cops de porra) i els propietaris del club, per sufragi universal, van decidir si volien o no engegar la remodelació total d’un estadi amb més de cinquanta anys d’història. El 72% dels participants van votar sí. En el cas del Reial Madrid ha estat el catalogat per Butragueño com l’ésser superior, el senyor Pérez, qui ha decidit escometre una obra sense consultar els consocis.
Finançament diferent
El Barça fa tots aquests anys que busca un patrocinador per finançar l’estadi. Quatre anys i dues empreses després, encara no es coneix oficialment els ‘naming rights‘ del Camp Nou però Grífols sona amb força per convertir-se en el patrocinador principal de la infraestructura del club. Aquest patrocinador significarà entre 200 i 300 milions, gairebé la meitat del cost inicial de l’obra (600.000.000 €). La previsió inicial era cobrir el cost amb tres partides: 200 milions de fons propis, 200 de patrocini i 200 més d’un crèdit sindicat.
Florentino ha trobat una fórmula màgica amb l’ajuda de dos bancs nord-americans, segons va avançar El Confidencial. Merryll Lynch i JP Morgan, socis de Florentino a l’hora d’expandir ACS i les seves filials els darrers anys, finançaran l’estadi sense presentar pràcticament cap aval. Ni l’estadi, ni els drets de televisió ni els contractes de patrocini. El Madrid avalarà amb els ingressos futurs del club els 575.000.000 € que costa la reforma. Segons el Mundo, el Madrid pagarà 29 milions d’euros des del 2023 fins a l’any 2050, un total de 783 milions.
Estructures oposades
El concurs internacional que va celebrar el Barça va acabar amb l’elecció de Nikken Sekkei, despatx japonès, després d’una presentació d’una desena de pretendents. Ramon i Pascual Ausió van col·laborar en un principi amb la primera firma però van ser substituits per b720 Fermín Vázquez sense més explicacions. L’equip de construcció dels blaugranes va convèncer amb una proposta diàfana, una façana gairebé transparent que deixa al descobert els budells de l’estadi. El Madrid, per la seva banda, ha optat per una coberta d’acer totalment opaca i lumínica, similar a la del projecte Norman Foster que va impulsar Joan Laporta al seu dia.
Els arquitectes GMP, L-35 i Ribas, guanyadors d’un concurs que només va tenir quatre participants, han inclòs un marcador de 360 graus i una coberta retràctil a l’estadi, que tancarà per complet el Bernabéu. És la cirereta del pastís d’una obra faraònica per la qual vol passar a la història Florentino: un estadi que generarà uns 150 milions d’ingressos anuals i que contemplarà zones noves de restauració, compres i hotels.
Una quantitat similar, volen ingressar a can Barça, que invertirà una suma semblant en construir també el nou Palau Blaugrana i l’Estadi Johan Cruyff. Tots dos volen ser un estadi punter i de referència en l’àmbit tecnològic però de moment, el primer estadi del món adaptat amb una tecnologia 5G és el feu culer. D’altra banda, els blancs no tindran més localitats (80.000) mentre que el Camp Nou arribarà als 105.000 seients, oferint les noves localitats als socis de la llista d’espera.
Dificultats Municipals i polítiques
Si tots dos projectes coincideixen en alguna cosa, és en les dificultats que han tingut tots dos per veure la llum. Bartomeu va presentar el projecte després d’una dura negociació amb Ada Colau, a la qual es va modificar el Pla General Metropolità. L’acord es va aprovar amb el suport de tots els grups municipals llevat de la CUP. De fet, la formació de l’esquerra independentista ha presentat un recurs contenciós administratiu, així com va fer la FAVB (Federació d’Associació de Veïns de Barcelona).
L’any 2015, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid també va anul·lar el Pla General d’Ordenació Urbana, paralitzant el gran projecte de Florentino Pérez. El maig de 2017, l’Ajuntament de Madrid governat per Manuela Carmena, va aprovar el Pla Especial de l’Estadi Bernabéu, que dóna llum verda al nou estadi madridista.
Les obres de tots dos estadis començaran aquest estiu. A Barcelona la remodelació va dos anys endarrerida i l’estadi es presentarà (en principi) l’any 2023. Enguany es continuaran fent obres menors a la rodalia del coliseu blaugrana. A Madrid la reforma també s’engegarà quan acabi la temporada (quan acabi de debò, tot i que els blancs fa setmanes que ja estan de vacances). Tots dos clubs enceten el camí per convertir la seva casa en una màquina gegant de fer diners.