El judici de Sandro Rosell ha començat aquest matí a l’Audiència Nacional amb una contundent petició per part de la defensa de posada en llibertat dels dos encarcerats en aquest cas, el mateix Rosell i Joan Besolí, i la seva absolució igual que la de la resta d’acusats, Marta Pineda, Shahe Ohannessian, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer. Els principals arguments han estat la falta de jurisdicció dels tribunals espanyols per jutjar uns fets produïts íntegrament a l’estranger -Brasil i Andorra- i la circumstància que cap dels països on van tenir lloc n’hagi obert una investigació. Ni Rosell ni Besolí, presents a la sala amb semblant seriós i sense gesticular en cap moment, han declarat. En principi, ho faran demà dimarts.
Com a resposta a la defensa, el fiscal, José Javier Polo, ha refermat les acusacions formulades en el procés d’instrucció i ha preguntat com pot ser que, sinó hi ha un il·lícit previ al Brasil, hi hagi una investigació penal per la qual s’ha demanat jurisdicció a Espanya. A més, ha posat el Cas Neymar DIS com a exemple de procediment homòleg que ja es va demostrar que pertanyia jutjar a l’Audiència Nacional i ha negat que les acusacions fetes a l’expresident blaugrana tinguin a veure amb el fet d’haver ocupat aquest càrrec. Ho ha expressat després d’escoltar les extenses intervencions de Pau Molins, advocat de Sandro Rosell, i d’Andrés Maluenda, advocat de Sandro Rosell, Joan Besolí i Josep Colomer. Aquestes han començat amb entrebancs perquè la de Molins s’ha hagut d’interrompre durant vint minuts a causa de problemes d’àudio a la sala.
Molins ha basat les seves explicacions en la falta de jurisdicció dels tribunals espanyols en la qüestió de la intermediació el 2006 de l’empresa UPTREND DEVELOPTMENTS, propietat de Rosell, en la venda dels drets televisius de la selecció brasilera de futbol a l’empresa International Sports Events. El mateix ha argumentat pel què fa la intermediació d’AILANTO el 2008 per assolir un acord entre Nike i la selecció brasilera amb l’objectiu que la multinacional nord-americana fabriqués la roba de la canarinha.
“Són dues operacions realitzades fora del territori espanyol, sense relació l’una amb l’altra, en les que intervenen persones diferents excepte Rosell i que han succeït amb molta diferència de temps. A més, no són punibles ni pel dret brasiler ni per l’andorrà, els dos països on van tenir lloc”, ha dit Molins. També ha considerat que l’Audiència Nacional no té competències per jutjar el tercer assumpte, la venda el 2011 de Bonus Sports Marketing a Sports Investment Offshore -d’Ohannessian-, la qual creu que s’hauria de jutjar a Barcelona. Després ha demanat als magistrats de la sala si es consideraven imparcials tenint en compte l’extens temps -gairebé dos anys- que havien decidit que Rosell i Bartolí estiguessin en presó preventiva i ha advertit que està en perill la presunció d’innocència dels acusats a causa de la dificultat que suposaria pel Ministeri de Justícia absoldre dos processats amb aquestes característiques.
“Hi ha més de 1.000 folis que Carmen Lamela ens va furtar”, ha sentenciat Andrés Maluenda, l’advocat de Rosell, Besolí i Colomer, en la seva intervenció. I s’ha queixat que en el procés d’instrucció no hi hagi cap extracte bancari com a aval de les proves documentals i que aquest judici sigui “un cas paradigmàtic de dret penal d’autor centrat en culpar Rosell, sigui com sigui, perquè va ser president del FC Barcelona”. També ha explicat que la defensa compta amb un document certificat per part de totes les entitats bancàries andorranes conforme Colomer “no ha rebut cap moviment bancari de 350.000 euros provinent d’Uptrend l’any 2008”, fet del qual l’acusa el fiscal.
Per acabar, ha exposat que Colomer va ser detingut a punta de metralleta a l’avió en aterrar a Barcelona provinent de Qatar, el seu lloc de residència, quan es disposava a dirigir-se a l’Audiència Nacional per documentar tot allò pel qual se l’acusava. “Es veu que va ser un error més. Els policies es pensaven que estava acusat de pertànyer a una organització terrorista i no a una criminal”.