Dilluns, 16 Setembre 2019

La revolució més gran de la història del futbol estatal

La fita aconseguida pel Barça és la cirereta al pastís d'una temporada espectacular del futbol femení espanyol que ha superat les expectatives a nivell mediàtic i ha comportat un canvi de paradigma

|

Al llarg de la història del futbol estatal han tingut lloc diverses revolucions que han comportat un canvi de paradigma pel que fa a la forma d’entendre aquest esport. Des de la creació de la lliga espanyola, ara fa 90 anys, a la incorporació del VAR aquesta temporada, passant per la introducció de les victòries de tres punts -fins la temporada 1994-94 n’havien valgut dos-, pel debut de Donato amb la selecció espanyola el 16 de novembre de 1994, convertint-se en el primer jugador negre en jugar-hi, per la sentència Bosman del 1995, que va acabar amb les quotes límit de jugadors estrangers de la Unió Europea, i per la mercantilització extremada del producte futbol mitjançant els drets televisius, els patrocinadors i l’arribada dels magnats.

Però cap d’aquestes revolucions va tenir la força del canvi de paradigma que avui ha viscut el seu abans i després a la final de la Champions League de Budapest que el Barça ha perdut per 4 a 1 davant l’Olympique de Lió. La societat espanyola -en països com els Estats Units, Suècia o França fa temps les coses funcionen diferent en aquest sentit- per fi ha tractat amb respecte el futbol practicat per dones, les quals suposen el 51% dels habitants de l’Estat. Fins ara, més de la meitat de la població havia estat ignorada en l’esport rei, aquell que mou masses i és carn de converses i il·lusions. El paradigma establert dictava que el futbol essencialment era masculí i es basava en conceptes erròniament considerats varonils com la força, la valentia i l’heroicitat. La situació, però, s’havia anat transformant a foc lent durant les últimes temporades i havia començat a accelerar-se definitivament amb la consecució del Mundial sub-17 per part de la selecció espanyola el passat desembre, amb la blaugrana Clàudia Pina com a emblema. Des d’aleshores, les passes donades a nivell mediàtic han estat descomunals.

Publicitat    

El futbol femení estatal ha aconseguit aquesta temporada reunir 60.739 espectadors -rècord en un partit de clubs- al Wanda Metropolitano en l’enfrontament de Lliga Atlètic de Madrid-Barça, 48.121 a San Mamés en l’Athletic de Bilbao-Atlètic de Madrid de Copa del Reina-, 23.812 al Benito Villamarín en el Betis-Sevilla de Lliga, 20.615 a l’RCDE Stadium en l’Espanyol-Atlètic de Madrid de Lliga, 20.198 al Ciutat de València en el Llevant-València de Lliga, 17.550 a Los Cármenes en la final de la Copa entre la Reial Societat i l’Atlètic de Madrid -1.655.000 espectadors per televisió, un 14,8% de share- o 12.764 al Miniestadi en el Barça-Bayern de Múnic de semifinals de la Champions League. Xifres que a principi de curs s’haguessin considerat utòpiques. I, de cop i volta, Alexia Putellas va aparèixer en una lona gegant situada al Passeig de Gràcia.

A la final de la Champions League de Budapest s’hi han desplaçat desenes de mitjans de comunicació catalans i estatals, tants aquells que porten temporades seguint el futbol femení com aquells que s’hi han afegit en el moment que ho ha indicat l’oportunisme. Sigui com sigui, telenotícies i programes de ràdio han obert durant l’última setmana amb la final del Barça davant l’Olympique de Lió i s’han dedicat pàgines i pàgines de diaris a analitzar com s’ha arribat fins aquí, les característiques del rival francès, les aficions de les jugadores blaugrana, i mil i un detalls que fins ara només es tenien en compte en el futbol masculí. La força del canvi de paradigma ha estat tant forta que, fins i tot, ha obligat a rendir-se al futbol femení a formes de pensar típiques d’un altre segle, com la de Joan Soteras, el president de la Federació Catalana de Futbol. En aquest mateix mitjà de comunicació, el mandatari va dir que “fa 15 anys el futbol femení no es podia ni veure”.

Malgrat que el Barça sigui qui ha posat la cirereta al pastís a la revolució, fa 15 anys, mentre el club blaugrana feia jugar els seus equips femenins en camps de terra i amb les equipacions de la temporada anterior, conjunts de barri com el Can Sant Joan de Montcada i Reixac ja eren capaços d’omplir el camp cada dos diumenges a les 12 del migdia per veure futbol practicat per dones. I clubs com l’Estartit van ser pioners a Catalunya en formar part de l’elit estatal. Actualment, planters com el del Club Esportiu Llerona estan fent una feina impagable perquè, més enllà del primer nivell, hi hagi tota una base de noies adolescents practicant futbol per plaer en unes condicions dignes.

I el 7 de juny comença el Mundial de França. “A vegades no es qüestió de tenir idees noves, sinó de deixar de tenir idees antigues”, va dir el científic Edwin Herbert Land.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,830M'agradaAgradda
2,322SeguidorsSeguir

Més llegits