El Barça va nomenar aquest dimecres tres nous directius. Una d’elles, Teresa Basilio Monné, ja ha deixat de ser-ho perquè cap dels membres de la junta directiva va comprovar si reunia els requisits abans de fer-la entrar. Els altres dos són Marta Plana Drópez i Jordi Argemí Puig. Però centrem l’atenció en la primera, la cofundadora de l’start up Digital Origin.
Marta Plana és patrona de la Fundación Juntos Sumamos, una fundació que nega el dret a decidir dels territoris espanyols i que vol combatre, en paraules plasmades en el seu propi lloc web, “la fractura social que viu el nostre país [Espanya] encoratjada per aquells moviments nacionalistes i populistes que debiliten el nostre espai de convivència democràtica”.
Davant del referèndum de l’1 d’octubre del 2017, aquesta Fundació va ser clara. Il·legal i màxim suport a les institucions de l’Estat espanyol: “Davant del repte plantejat pel Govern de Catalunya i la majoria parlamentària que li dona suport amb la convocatòria il·legal d’un referèndum d’autodeterminació per l’1 d’octubre, la Fundación Juntos Sumamos vol subratllar que està i sempre estarà amb les institucions de l’Estat que estan defensant el nostre marc de convivència que és l’Estat de Dret. […] La democràcia i la llibertat a Catalunya, com a tota España (sic), només són possibles sota la protecció de les lleis que emanen de la nostra Constitució i que han fet possible els millors quaranta anys de progrés i llibertat de la historia d’España”.
Unes postures polítiques que es contraposen amb la posició de la junta directiva barcelonista al llarg de la seva història. Però també en els darrers anys, des de la qual s’ha reiterat el “suport absolut a les institucions democràtiques de Catalunya escollides pels seus ciutadans”, en paraules del mateix president Josep Maria Bartomeu.
“Sempre estarem al costat del nostre país i de la voluntat del seu poble. Defensem el dret a decidir perquè forma part del drets fonamentals que han de tenir les persones i tots els pobles”, va dir Sandro Rosell el 2013 abans d’adherir el club al Pacte Nacional pel Dret a Dedicir, un suport que Bartomeu va reforçar amb l’adhesió al Pacte Nacional Pel Referèndum: “Posar-se al costat del Referèndum és ser barcelonista i catalanista.”
La primera empresària en marxar de Catalunya
A més, tal i com ella mateixa explica en dues entrevistes amb el programa Espejo Público, d’Antena 3, i una tercera amb el digital e-notícies, va ser la primera empresària en marxar de Catalunya per la situació política. El consell d’administració de la seva empresa, format en part per accionistes holandesos, va decidir abandonar Barcelona per la “inseguretat jurídica” que ha comportat -diu- el procés sobiranista del país i traslladar la seu a Madrid.
Qui fou número 3 d’Unió Democràtica de Catalunya en les eleccions del 27 de setembre del 2015 insisteix, en aquestes entrevistes, en la “inestabilitat política, radicalització per part de certs partits polítics i la perspectiva d’inseguretat jurídica que amenaçava la nostra empresa i potencials inversions”, a més de posar èmfasi en una suposada fractura social generada per culpa del procés: “Hem revertir la fractura social que ha desencadenat el procés.”
Inhabilitada per ocupar un càrrec públic
El novembre del 2017, Marta Plana va ser sancionada amb la inhabilitació per exercir cap càrrec públic durant un període de cinc anys, després que la Secció Tercera de la Sala Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem sentenciés que seguia cotitzant mentre cobrava una pensió de 96.000 euros anuals durant dos anys, degut a haver estat consellera de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) des del maig del 2011 fins el juliol del 2013, moment en el qual la comissió es va extingir.
Segons el Tribunal Suprem, en publicació al BOE, l’empresària va constituir “una sanció molt greu”, incomplint la Llei 5/2006, del 10 d’abril, de regulació dels conflictes d’interessos dels membres del govern i dels Alts Càrrecs de l’Administració General de l’Estat.