Dissabte, 21 Setembre 2019

Resultats estrambòtics (1)

Quan el guionista embogeix

|

Els partits de futbol, com els melons, a vegades surten bons i a vegades no. De matxs, n’hi ha d’espectaculars, d’emocionants, d’ensopits i d’aquells que ni fred ni calor. Però de tant en tant també ensopeguem amb partits estranys, on passen coses imprevistes, ubicats en aquell espai geogràfic que els estadístics anomenen “la cua de la Normal”.

Un d’aquests casos es va produir el 29 d’abril de 1978, quan es jugava la darrera jornada de la Bundesliga de la temporada 1977/78, amb només dos equips amb possibilitats d’aconseguir el títol: El FC Colònia, entrenat per Hennes Weissweiler, i el Borussia Moenchengladbach, d’Udo Lattek. Els de Còlònia eren allò que se’n diu virtuals campions perquè en tenien prou amb una victòria i havien de jugar contra el St Pauli que era cuer i ja havia perdut la categoria, mentre que el Borussia s’havia d’enfrontar amb els seus homònims de Dortmund. En realitat, tots dos candidats estaven empatats a punts, de manera que aquest favoritisme del FC Colònia es fonamentava en el goal-average general, el mecanisme que decidiria el títol en cas d’empat a punts final. I és que la diferència a favor dels de Weissweiler era ni més ni menys que de deu gols, el que obligava els verd-i-negres a aconseguir una victòria sobre el Dortmund deu gols superior a la que aconseguís el FC Colònia sobre el modest St. Pauli. En altres paraules, un desequilibri aparentment insalvable. La gran rivalitat entre els dos conjunts de l’estat de Renània-Westfàlia havia proporcionat un tram final de lliga apassionant i es podia preveure que els de Moenchengladbach no deixarien d’intentar-ho fins el final, per més difícil que fos el repte. El quart protagonista de la tarda, el Dortmund, tenia assegurada la permanència a la Bundesliga de cara a la temporada següent i havia anunciat que donaria descans al porter titular, fent jugar al seu lloc un suplent -Peter Endrulat- a qui ja se li havia comunicat que no continuaria a l’equip.

Publicitat    

Tots dos partits, el d’Hamburg a camp del St Pauli i el dels borussies a Düsseldorf -el Bökelbergstadion del Gladbach estava tancat per obres- van començar simultàniament a quarts de quatre de la tarda. A l’alineació del Colònia hi destacava el porter Toni Schumacher -cèlebre quatre anys més tard arran del Mundial d’Espanya- i el davanter Dieter Müller. El Gladbach comptava a les seves files amb Berti Vogts, Jupp Heynckes i el menut Allan Simonsen, futur jugador del Barça.

L’árbitre xiula l’inici i el Gladbach va per feina, al primer minut de joc Heynckes ja ha obert el marcador. Enmig d’una febrada ofensiva, al minut 22 el resultat és ja de quatre a zero, amb dos gols del mateix Heynckes, un de Nielsen i un de Del’Haye. Davant d’un Endrulat que sembla no tenir mans, els davanters locals llancen un míssil rere l’altre cap a porteria contrària. A la banqueta, Lattek i els seus companys esbossen un somriure pensant que allò que semblava impossible es podia fer realitat. Els defenses del Dortmund semblen poc més que espectadors contemplant com els davanters locals es passegen per l’àrea amb la pilota als peus. A l’altra banda del mapa, el FC Colònia encara no ha aconseguit trencar l’empat inicial i, per tant, els verd-i-negres els superen en un punt, amb l’afegit que ja s’han cruspit gairebé la meitat del goal-average. Però al minut 28 Flohe fa el primer gol per al FC Colònia i la situació s’inverteix: el Gladbach ha de seguir remant perquè encara es troba a set gols del títol. Però no defalleixen, i Heynckes i el capità Wimmer eleven el registre a la mitja dotzena quan encara manquen set minuts per al descans. L’aspecte de la banqueta local ha canviat força, ja no hi ha somriures i ara només fumen compulsivament, potser perquè intueixen que s’estan ficant en un embolic per culpa del simulacre de partit que s’esdevé davant dels seus ulls.

Les segones parts a Hamburg i a Düsseldorf comencen sense gols, però poc abans del quart d’hora Heynckes trenca les hostilitats amb el seu quart gol. Un minut després el Colònia fa el segon i només seixanta segons més tard, Nielsen contribueix a inflar la golejada d’escàndol del Gladbach marcant el vuitè. Ara només es troben a quatre gols de la meta. Les accions d’Endrulat són ja grotesques, incloent-hi rebuigs més propis de voleibol que de futbol d’elit i pilotes que s’escolen per dessota l’aixella. A Hamburg, els transistors fan la seva feina i els aficionats del St Pauli, en vista de l’anòmala tessitura, decideixen donar suport explícit als seus adversaris del FC Colònia. Però la voracitat dels verd-i-negres no té aturador, i Del’Haye aconsegueix el nou a zero al minut seixanta-sis. Personatges inclassificables de pantalons acampanats que es miren el partit arran de gespa envaeixen el terreny de joc per celebrar el gol que els apropa al títol. Com impulsat per un reflex, Lattek surt de la banqueta indicant als seus jugadors que, tot i la golejada insòlita, encara en manquen tres, mentre ells se’l miren amb incredulitat. A Hamburg, el FC Colònia -que ja té tota la concurrència a favor- no vol deixar escapar el títol d’una manera tan absurda i Flohe fa el 0-3 al minut seixanta-nou. A quatre-cents quilòmetres d’allà, Heynckes no es dona per vençut i marca el seu cinquè gol, elevant el saldo total fins al deu a zero. Un gol que ningú no ha vist, perquè Endrulat ha quedat sobre la pilota i jura que l’ha salvada. Amb tot, la posició del seu cos fa pensar que sí que ha traspassat la ratlla. En un termini de deu minuts sense gols a Düsseldorf, arriba la notícia que el Colònia n’ha fet dos més i s’ha posat amb un zero a cinc a favor. Ara sí que la distància és insalvable. Els jugadors del Gladbach, no volen morir a pocs metres de la terra promesa, i fruit d’una última empenta deixen el marcador en el dotze a zero definitiu, però que en cap cas és suficient per fer el sorpasso. Amb el xiulet final a tots dos camps, el Colònia es proclama campió, però amb més patiment del què podien haver imaginat durant les hores prèvies.

Tot i que la golejada històrica d’un Borussia sobre l’altre al final resultés estèril pel que fa a la consecució del títol, sí que va tenir conseqüències fora del terreny de joc: l’entrenador dels grocs, Otto Rehhagel, va ser acomiadat l’endemà mateix i tots els jugadors van ser sancionats econòmicament pel club. La lliga alemanya va obrir una investigació per mirar d’aclarir els fets, però no van aconseguir demostrar cap mena de corrupció, més enllà de la passivitat dels futbolistes del Dortmund.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,826M'agradaAgradda
2,325SeguidorsSeguir

Més llegits