Dimecres, 21 Agost 2019

Setmana convulsa de reflexió

El president del club ha d'abordar la propera temporada en una setmana que s'intueix moguda a les oficines d'Arístides Maillol

|

A can Barça s’ha obert la caixa dels trons. La derrota en la final de la Copa del Rei no ha fet res més que incrementar els dubtes interns al voltant de la figura d’Ernesto Valverde, que veu perillar la seva posició a la banqueta blaugrana tres mesos després d’una renovació que l’havia de lligar durant una temporada més al conjunt barcelonista. La patacada de Roma va generar una ferida en la presa de decisions de l’entitat que havia anat cicatritzant amb l’evolució positiva del primer equip en la Lliga i en la Champions League d’aquest curs. Sobretot pel què fa els resultats. Però la reincidència d’Anfield va reobrir un trau que no ha parat de sagnar i que s’ha fet més profund després de la derrota de Sevilla.

Si a la junta directiva la figura d’Ernesto Valverde no generava consens, ara les veus crítiques estan cridant amb més força sobre l’orella d’un Josep Maria Bartomeu que no volia sentir a parlar de canvis d’entrenador. Ara fa un mes, el president caminava tranquil en direcció el 2021, any en el qual haurà de convocar eleccions i deixar la llotja del Camp Nou per a un successor. Sense entrebancs, amb Messi i els seus companys conquerint la Lliga i volant cap a la final de la Lliga de Campions, Bartomeu ni es plantejava la possibilitat que aquest estiu s’haguessin de produir grans moviments en l’estructura esportiva. Va renovar Valverde i, tot i la caiguda de Liverpool, el va ratificar sense dubtar-ho abans de la final de Copa.

Publicitat    

Però els resultats, la gran preocupació del consell directiu, han acabat per torpedinar un buc que s’aguantava gràcies a les victòries. Ara, l’entorn reclama revolucions i els màxims dirigents ho estudiaran tot: des de canviar d’entrenador, passant per destituir Pep Segura al capdavant de la direcció esportiva per poder modificar el model i acabant amb el sacrifici d’alguna vaca sagrada del vestidor, convertit en un dels problemes principals d’un club que ha donat massa màniga ampla a un determinat grup de futbolistes històricament campions i que ara reflexiona buscant la manera de recuperar el timó.

La setmana post-Copa serà dura. Bona part de la junta demana actuar sobre un equip desanimat per haver perdut una nova possibilitat de conquerir Europa i acomodat al tarannà de Valverde, un tècnic comprensiu amb les necessitats dels jugadors més experimentats i honest en la seva manera d’actuar. L’extremeny ha imposat el seu mètode des del primer dia, ha facilitat la vida a la columna vertebral de l’equip, ha escoltat els capitans i ha respectat les jerarquies. I ho ha fet sense queixar-se quan la mateixa directiva que el va contractar no ha escoltat les seves peticions, com fou el cas d’Íñigo Martínez, vetat per voluntat expressa d’algun veterà del vestidor que no veia clars els seus minuts de joc.

Valverde tampoc va decidir les incorporacions de Jeison Murillo ni Kevin-Prince Boateng -“són fitxatges de club”-, ni va veure amb bons ulls la marxa de Paulinho Bezerra, tot i haver-li trobat substitut amb l’arribada d’Arturo Vidal. Però tampoc va alçar la veu. Es va dedicar a treballar sense fer soroll i a guanyar-se l’estima d’una plantilla que no entendrà la seva sortida. Els capitans li han reiterat el suport, però les competències auto-atribuïdes fins ara sembla que aniran minvant. Les decisions les prendrà la junta directiva -que ja ha començat a filtrar i desmentir opcions-, en una etapa convertida en el moment més difícil del seu mandat.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,831M'agradaAgradda
2,334SeguidorsSeguir

Més llegits