El periple que ha hagut de passar Bernie Tamames ha sigut complex, llarg i al llindar de poder-ne sortir, com així sortosament ha sigut. El jugador de bàsquet lleidatà va ingressar a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida després d’una setmana de febre alta al seu domicili. Veient que era un cas molt greu, va ser traslladat a la Vall d’Hebron, a Barcelona on hi ha estat, a l’UCI, nou dies, després a planta i, posteriorment ha passat els preceptius catorze dies de confinament en un establiment hoteler medicalitzat per, finalment, poder tornar a Lleida on actualment treballa de policia municipal.
Queda palès que els 2,08 m d’altura i els més de 100 kg de pes, ni tan sols l’edat de l’exjugador, 46 anys, no hi tenen res a veure amb el virus, ni donen cap avantatge en un periple que explicarien fil per randa molts altres ciutadans. Contra la malaltia és un “partit” que es juga en quatre quarts: a casa, a la uci, a planta i amb el confinament posterior. I és com un rellotge amb cada part amb el seu temps que cal gestionar com sobre el parquet, amb paciència i decisió i aquí sí que l’experiència de Tamames en gestionar les emocions i el temps segur que li han sigut un avantatge. Enhorabona!
