Seguim la nissaga de notícies prèvies a la Supercopa d’Espanya de futbol en el seu nou format (playoff de quatre equips) i localització, a l’Aràbia Saudita. Quan va saber-se la notícia vàrem publicar les relacions de la monarquia espanyola amb la Saudita. Més endavant, com ho veia el Gobierno i un tercer article amb més dades dels pactes RFEF-Aràbia Saudita.
I aquesta mateixa setmana hem informat del molt baix nombre d’afeccionats dels quatre clubs implicats que es desplaçaran a l’Aràbia Saudita i també de la convocatòria de Valverde, amb set jugadors del planter.
Ara hem rebut un comunicat de la RFEF que diu que està “tot venut per veure el Barça”, el dijous davant l’Atlético de Madrid, mentre que per al Madrid-València, que es juga dimecres, o sigui un dia abans, “tan sols queden 10.000 entrades”. Tots els partits es celebraran a l’estadi King Abdullah Sports City de Jeddah, un estadi capaç per a 62.000 espectadors.
En un altre àmbit de la informació, comencen a arribar cròniques d’enviats especials i ens permetem replicar un paràgraf de l’article de Patrícia Cazón, escrit per al diari AS:
“El recepcionista em mira angoixat i mussita un “no” que gairebé no se sent però sona a cop de porta. Acabo de preguntar-li si puc utilitzar la piscina de l’hotel. “No, no”. “¿Però en té o no l’hotel, de piscina?”. Una altra vegada l’angoixa, la resposta d’ulls baixos. “Sí, però vostè no pot usar-la”. Jo. En els vuit dies d’estada a Yeda per cobrir la Supercopa. Jo, dona. El banyador mai sortirà de la meva maleta. El meu sexe és el seu cadenat. El gimnàs si que el puc utilitzar, però el recepcionista respira a mitges. “En tenim un de petitó, només per a ladies. Està a la sisena planta i, si hi vol anar, jo l’he d’acompanyar per obrir-lo”. Porto 24 hores a Aràbia i és la primera vegada que sento que el meu cos és la meva presó.
