Diumenge, 24 Març 2019

L’Espanyol deixa escapar viu el Vila-real (2-2)

Dues dianes de Bacca i Ekambi a última hora igualen una eliminatòria que els de Rubi gairebé havien sentenciat. Darder i Álex López han fet els gols blanc-i-blaus

|


Darder ha acabat el partit contra el Vila-real empipat com una mosca. El seu gest de decepció i frustració recordava el rostre amb el qual va marxar de la gespa de Valladolid.  I és que l’Espanyol ha viscut una espècie de déjà vu, amb la diferència que a Pucela se li va escapar el lideratge i avui se li ha esmunyit de les mans la possibilitat de tancar la seva classificació per als quarts de la Copa del Rei. El botí de l’anada no és del tot bo, però les sensacions sí que ho són perquè, especialment a la primera part, s’ha pogut veure la millor versió dels blanc-i-blaus, plens de confiança després d’haver aturat l’hemorràgia de derrotes que havien patit abans de Nadal. Rubi ha encarrilat el retorn cap als orígens futbolístics d’un Espanyol, que, per traduir en èxits el seu bon joc, encara ha de millorar molt al darrere per evitar desenllaços tràgics com el d’avui.

Qüestió de confiança

Que Manu Trigueros, un dels millors futbolistes del conjunt de la Plana Baixa, perdi una pilota prop de la seva àrea com la del primer gol blanc-i-blau, diu molt de l’estat anímic i futbolístic d’aquest Vila-real, un equip que hauria d’estar lluitant per Europa i a hores d’ara ocupa posició de descens a la Lliga. Que Borja Iglesias recuperi una pilota prop de l’àrea rival gràcies a una bona pressió dels blanc-i-blaus, i que Darder es desfaci de dos contrincants per velocitat i acabi marcant un golàs des de molt lluny com el que ha fet aquesta nit, també diu molt de l’estat anímic i futbolístic d’un Espanyol que va renéixer amb el triomf contra el Leganés. La jugada del 0-1, una de les primeres de tot el partit, és paradigmàtica del moment que viuen groguets i pericos, que d’inici han fet valer més que mai aquella màxima que diu que el futbol és un estat d’ànim.

Publicitat    

El guió inicial no hauria d’haver sorprès ningú si atenem al que van dir ahir els entrenadors d’ambdós equips. Luis García Plaza ja va deixar ben clar que la Copa li feia més nosa que servei i que prioritzava la Lliga. El seu onze d’avui, ple de jugadors poc habituals, anava en consonància amb el seu missatge. També ha estat coherent Rubi, que havia avisat que s’ho prenia com si es tractés d’una jornada de Lliga i que ha sortit amb bona part de la seva columna vertebral sobre la gespa: David López, Darder i Borja Iglesias. Precisament, aquests dos últims han estat els protagonistes de la jugada que ha desequilibrat el partit quan encara no s’havia jugat ni un quart d’hora d’enfrontament.

Rubi recupera la seva proposta

Rubi ha estat valent a l’hora d’escollir les peces i també en la proposta. Volia que el seu equip fos recognoscible, que s’assemblés al conjunt alegre i elèctric que va esclafar el Vila-real a la Lliga. Per això ha triat Álex López en lloc de Víctor Sánchez per fer les funcions de Marc Roca. Aquesta decisió delatava que el pla passava inevitablement per tenir la pilota. També ho han entès així els futbolistes blanc-i-blaus, que, des del començament, han monopolitzat la bimba i han sotmès el seu rival amb possessions llargues i pausades.

Els de Luis Garcia Plaza, únicament pendents d’aprofitar la velocitat de Toko Ekambi i Bacca a la contra, han estat espectadors de luxe del monòleg perico del primer temps, que podria haver acabat amb golejada si els de Rubi haguessin estat una mica més encertats enfront d’un rival que ha sortit poc més que a passejar-se. Una acció en estàtic dels blanc-i-blaus que ha acabat amb una rematada de cap de Rosales a centrada de Pedrosa -de lateral a lateral- resumeix el torrent ofensiu desfermat per l’Espanyol durant el primer acte. La bona aturada d’Andrés Fernandéz ha evitat un altre golàs dels visitants.

Una hora després que l’àrbitre xiulés el començament de l’enfrontament, el Vila-real s’ha despertat. Els locals han sortit amb un altre aire a la represa, amb ganes de netejar la mala imatge mostrada al primer acte. Tampoc era massa difícil, només calia anar-hi amb una mica més de ganes. Han fet una passa endavant i han generat els primers problemes a un Espanyol que encara no es prou sòlid en defensa i que s’ha vist molt exigit per culpa de la velocitat de Bacca i Ekambi, dos punyals amb espais que han fet que Roberto es lluís per evitar l’empat.

L’estrena d’Álex López

Per moments, el partit se li ha descontrolat als pericos, que tan a prop han estat de sentenciar com de rebre l’empat. Rubi ha fet entrar Marc Roca, l’engrut de l’Espanyol, per mirar de calmar l’esbojarrament que proposava el Vila-real i recuperar la pilota. No ho ha aconseguit; els groguets han continuat empenyent i Roberto ha hagut de tornar a fer una gran aturada per avortar l’1-1. I en la continuació de la jugada, Álex López ha marcat el 0-2 després d’una gran acció associativa dels blanc-i-blaus culminada amb una bona rematada del jove migcampista a centrada de Rosales, incisiu en atac, però amb moltes ombres encara a l’hora de defensar. El segon gol ha estat la cirereta a la brillant actuació del terrassenc Álex López.

Amb el 0-2, l’Espanyol s’ha replegat en excés per mirar de segellar el pas a quarts, però quan el partit i la classificació ja semblava decidida, el Vila-real, en un atac fugaç d’instint de supervivència, ha fet dos gols en cinc minuts dramàtics que han obert l’eliminatòria de bat a bat. Ekambi i Bacca, amb dues rematades de cap pràcticament calcades, han empatat l’enfrontament i han esfondrat la notable actuació de l’Espanyol, que durant el primer temps ha recordat al que va enlluernar a principis de temporada. Cornellà-El Prat dictarà sentència.


Publicitat

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

2,745M'agradaAgradda
2,072SeguidorsSeguir