Rubi se’n va de l’Espanyol. Ja és oficial. Després de pagar la seva clàusula de rescissió, lleugerament inferior al milió d’euros, marxa al Betis, un equip que no competirà a Europa la temporada que ve, però que té més potencial econòmic que el club blanc-i-blau. El projecte dels verd-i-blancs, que li pagaran al seu nou entrenador el doble del que cobrava a la banqueta de Cornellà-El Prat, és realment atractiu. Això és futbol, és un negoci i ja no hi ha lloc pel romanticisme. Aquestes coses passen. Tanmateix, la sortida de Rubi ha estat dramàtica i ha acabat amb l’estat de felicitat en el que vivia l’entitat catalana des que certificar la setena plaça a la Lliga.
L’espanyolisme encara no s’ho creu; respira un clima d’estupefacció, resignació, ràbia i desencís més que justificat. Ningú s’ho explica. Tampoc dins del club. La notícia que la setmana passada els seus agents mantenien contactes amb el Betis va caure com un gerro d’aigua freda. Des de llavors, l’espera fins que s’ha fet oficial la seva sortida s’ha eternitzat a causa del llarg estira-i-arronsa entre els representats del preparador, el Betis i l’Espanyol.
Comunicat oficial de l’Espanyol
“Joan Francesc Ferrer Sicília “Rubi” ha abonat aquest matí la quantitat de la seva clàusula de rescissió i, d’aquesta manera, es desvincula del RCD Espanyol de Barcelona, com el mateix tècnic ja va comunicar la setmana passada al president Chen Yansheng”, segons ha explicat el club a través del comunicat publicat fa uns instants.
Rubi era el pal de paller de l’actual projecte de Chen Yansheng des que va sortir de l’Osca per assumir el càrrec d’entrenador de l’Espanyol a principis del juny passat. “Quan et truquen des de casa teva és comprensible que facis les maletes. És un somni complert, el moment més important de la meva carrera”, reconeixia Joan Francesc Ferrer Sicilia en la seva presentació com a tècnic blanc-i-blau. Un any després, torna a fer les maletes i abandona casa seva per apostar per un projecte més ambiciós. L’oferta de renovació que l’Espanyol li va fer arribar la setmana passada no l’ha fet canviar d’opinió. Està previst que el tècnic doni la seva visió dels fets a través d’un comunicat.
Amor a primera vista
El club perico i la seva afició se sentien identificats amb Rubi. La seva vinculació anava molt més enllà d’una relació purament professional. Duu l’Espanyol al cor, i el seu discurs valent i la seva proposta de joc seductora va il·lusionar des del començament. El seu inici de curs fulgurant al capdavant del conjunt català, que va fregar el lideratge a finals d’octubre, va magnificar-ho tot. I quan les coses no anaven tan bé, quan l’equip va acumular quatre punts de 33 possibles -una de les pitjors ratxes històriques dels pericos-, l’entitat li va continuar fent confiança tot i la pressió de bona part de l’entorn, que va demanar el seu cap amb vehemència. Se’l veia com un entrenador de llarg recorregut. És per això que el seu bon amic Òscar Perarnau li va donar l’oportunitat de començar el seu primer projecte a Primera Divisió -només havia entrenat a la màxima categoria com a apagafocs del Llevant i l’Sporting de Gijón-.
L’aposta pel tècnic, tot i la tempestat de mitjans de temporada, fou encertada. Les coses es van acabar arreglant i l’Espanyol va fer història classificant-se per a l’Europa League en l’última jornada. La insistència de Rubi, que mai es va resignar a donar per perduda la setena plaça, va tenir premi. “Estic molt emocionat. He plorat molt, feia molt de temps que no ho feia”, digué ben acabat el duel contra la Reial Societat, just abans de tornar a saltar al camp amb els seus futbolistes per celebrar el retorn a Europa 12 anys després. Tres setmanes més tard, es fa oficial la seva marxa al Betis. “Ho gaudiré el que pugui, però el club ha de ser conscient que s’ha de posar mans a l’obra. Cal prendre bones decisions. S’ha de gaudir de l’experiència, però ara s’han de fer coses bé”, també manifestà el maresmenc en la seva última roda de premsa de la temporada 2018/19. Qui sap si en aquesta declaració s’hi amagui la clau de volta de la seva decisió de deixar l’Espanyol.
El llegat de Rubi
Les formes han fet que la marxa de Rubi sigui molt dolorosa per a l’Espanyol, que, així i tot, té moltes coses a agrair-li a l’entrenador maresmenc. Ell ha revaloritzat gran part dels seus futbolistes, que sempre han cregut en la idea del tècnic. Jugadors com Marc Roca, Hermoso o Borja Iglesias han madurat molt des de començament de temporada i han augmentat les seves prestacions sobre la gespa, quelcom que incrementa el seu valor de mercat. Rubi ha estat el líder d’un club, instal·lat en la mediocritat des de fa molts anys, que s’ha tornat a il·lusionar i que tornarà a Europa per la porta gran. I això ho celebra la seva afició, que aquest curs ha xalat com mai ho havia fet al seu nou estadi amb l’ambició i el futbol atractiu implementat pel vilassarenc, que no dirigirà el club de la seva vida a Europa i que ja és història per a l’Espanyol.
