Després de dos partits consecutius victoriosos i amb bones sensacions, l’Espanyol ha tornat a oferir una actuació mediocre i amb una ineficàcia preocupant, fet que fa pensar que els anteriors partits eren dues flors d’estiu. L’Almeria de seguida s’ha fet amo i senyor del matx i de la insistència ha arribat, en el minut 20, el primer gol, que serveix un exespanyolista, Adrián Embarba, perquè el golejador local, Luís Suárez, marqui d’un xut a la mitja volta. Embarba, especialment motivat, ja havia xutat dues vegades a porta, la seva típica rosca buscant l’escaire, que no són gol per poc.
La jugada crucial, en mig d’una segona part que no augurava massa res de bo, malgrat l’aparició d’un Edu Expósito més al cas que els seus companys, arriba en el minut 50: Expósito és objecte d’un clar penal que ningú no discutiria… excepte l’àrbitre que no reacciona. El VAR li crida l’atenció, però ho fa per revisar no una sinó dues passades abans, just superada la ratlla del mig del camp, i treure el peu de rei per marcar un fora de joc. Quan la sala VAR demana l’àrbitre que vagi a veure la pantalla, semblaria que el tema del fora de joc quedaria superat i que la discussió, que no n’hi hauria, seria sobre el penal… i no, s’acaba decretant la posició antirreglamentària en la creació de la jugada. Es fa difícil d’entendre que portin l’àrbitre a mirar un fora de joc quan al VAR tenen tota la tecnologia… si no fos que l’àrbitre de camp no se’ls cregués…
Encara sota el xoc de la no senyalització del penal que podria haver portat a l’empat, en el minut 60, un altre exespanyolista, en Leo Baptistao, és qui fa la tercera i definitiva rematada a gol. Les dues anteriors havien estat refusades per l’Álvaro Fernández i, mig per sort pels dos refusos, que van a peus locals, i mig pel desconcert defensiu perico, el cert és que cau el dos a zero. El brasiler experico ostensiblement demana perdó al seu anterior equip.
Aleshores es veu que l’Espanyol no té ni capacitat ni opció de redreçar la situació i tot s’encamina a una plàcida victòria quan, en una acció de contraatac, el local Portillo furga més la ferida amb el tres a zero, un càstig a la vegada real i dolorós. Quan l’àrbitre decreta vuit minuts de temps afegit, el calvari es rep com a excessiu, com excessiu hauria estat un quart gol, que ha estat a punt d’arribar en dues ocasions. Ben al contrari, Rubén, un recanvi de la segona part, ofereix una bona centrada que Joselu remata en una posició forçada i marca, però queda una estona adolorit.
El gol de l’ariet blanc-i-blau fa que el titular no porti paraules gruixudes (desfeta, fracàs…) i el resum és que l’Espanyol acaba la primera volta amb 20 punts i en la posició catorzena a la taula, però amb quatre equips al darrere que el poden igualar o superar amb el partit que els falta, inclòs el Valladolid que obre les places de descens. Fa la pinta que tocarà patir fins a la darrera jornada.
