Dimarts, 26 Març 2019

Amb el dubte de si serà suficient

El Barça acaba una setmana fantàstica desconeixent si aquest nivell de joc li servirà per presentar-se l'1 de juny al Wanda Metropolitano

|


El clàssic de lliga ha descobert dos equips cansats de veure’s les cares, suplicant perquè els seus camins es desviïn, si pot ser, fins la temporada vinent. L’equip català ha estat el gran vencedor de les lluites nocturnes repartides entre finals de febrer i principis de març, amb la classificació per la final de la Copa del Rei i l’eliminació del Reial Madrid com a rival per la lliga. Però les sensacions que deixa el seu joc de cara a les eliminatòries europees són dubtoses. Dimecres, Ter Stegen va ser el millor i avui ho ha estat Gerard Piqué, qui ha desmantellat tot allò que s’ha passejat per l’àrea blaugrana. Aquests dos bons resultats aconseguits entre l’efectivat de cara a porteria i la seriositat defensiva es desconeix si es podran assolir amb els mateixos arguements davant rivals europeus que no estiguin enfangats en la decadència.

L’onze inicial del Barça ha sortit a escalfar al Santiago Bernabéu mentre sonava Aitana Ocaña pels altaveus i no ha estat gaire xiulat, de la mateixa manera que l’equip de Santiago Solari no ha estat aplaudit de forma excitada quan ho ha fet minuts abans. L’afició blanca ha afrontat el nou clàssic amb l’espasa mandrosa de la resignació. Ernesto Valverde ha agafat la ploma, ha fet veure que ell mai ha estat incordiat per la inseguretat i s’ha disposat a escriure un dels capítols més atrevits del seu pas per Can Barça amb la inclusió com a titular d’un Arthur post-lesionat en un partit d’aquells que, a principi de curs, el Txingurri s’imaginava amb la presència del múscul d’Arturo Vidal. La decisió ha fet pensar que els tòtems del vestuari havien decidit acabar la setmana gran fent-la grossa. Al final, ‘només’ els hi ha donat per sumar el segon triomf en el Santiago Bernabéu en 72 hores.

Publicitat    

Valverde va demanar als seus jugadors més ritme en la circulació de la pilota després del triomf en el clàssic de Copa del Rei i aquests no han sortit amb una velocitat gaire superior a la de fa tres dies en el feu blanc, que avui no s’ha aventurat en mostrar tifos inspirats en videojocs dels 80. Però, almenys, la primera part ha finalitzat amb tres xuts a porteria més que dimecres. És a dir, tres. En canvi, en arribar al descans la possessió blaugrana ha estat inferior a la de fa tres dies -52,8% per 60 %-. I això que la part bona aquesta nit madrilenya de 2 de març ha estat la primera. En la segona, han succeït més coses a l’àrea de Ter Stegen que a la de Courtois a causa d’un Barça que ha reduït de la quarta a la tercera marxa, confiat en la seva solidesa defensiva per convertir en tres punts la picadeta de Rakitic.

El màxim perill en atac del Reial Madrid dimecres, el pressionat Vinicius, avui ha seguit amb la seva sèrie de desencert de cara a porteria. Ja en l’escalfament ha estat incapaç de batre el tercer porter del seu equip, Enzo Zidane, en els llençaments des de fora de l’àrea. I en el partit no ha aconseguit desbordar la defensa blaugrana en pràcticament cap ocasió; la competència ha descobert els trucs del mag revelació de la temporada -Rakitic ha ajudat Sergi Roberto cada vegada que el brasiler ha provat una cavalcada-. Aquest, un pèl impotent, ha exemplificat la seva incapacitat per ser decisiu en un xut realitzat des de l’interior de l’àrea que ha sortit del terreny de joc tant desviat que ho ha fet per la línea de banda.

Si per alguna cosa ha destacat avui Leo Messi, més enllà de guanyar presència respecte el partit de Copa del Rei, ha estat pel seu treball a l’hora de recuperar la posessió de la pilota, mitjançant pressions en la sortida del rival poc habituals en un geni. De fet, ha estat molt més actiu en aquest aspecte que Vinicius, qui el Reial Madrid li ha donat una prematura importància essencial que retorna amb tics burgesos que el porten a desentrendre’s de les tasques tàctiques en situació defensiva. Però poc li poden retreure els seus aficionats quan ha tornat a ser l’únic que ha incomodat el Barça dels tres efectius de davant. La incompareixença de Gareth Bale, xiulat majoritàriament en ser substituït, és mereix que Florentino Pérez hagi aixecat el telèfon per denunciar la desaparició a la policia.

 


Publicitat

Seguiu-nos a:

Més llegits

Segueix-nos a

2,747M'agradaAgradda
2,073SeguidorsSeguir