Dimarts, 26 maig 2020

El petit ‘més que un club’

L'Associació Esportiva Àguila Maresme, un club especial de Barcelona, destina bona part dels seus recursos a realitzar funcions d'inclusió social

|

+Notícies

Sevilla-Betis, el partit “del retorn”, dijous 11 de juny

Falten onze jornades de lliga, o sigui 110 partits que, si s'han d'encabir entre la meitat de juny i el juliol, surt a dos...

El factor camp, amb públic, era veritat

Tants anys discutint sobre la importància del "factor camp" i no s'havia mai donat la possibilitat d'estudiar-ho perquè hauria calgut repetir tota una lliga...

Cancel·lada l’Eurolliga de bàsquet sense campió

Finalment s'han constatat les enormes dificultats que portava acabar les competicions continentals de bàsquet i, a proposta de Jordi Bertomeu, el català president de...

Jugadors del Sevilla fan una festa saltant-se les mesures sanitàries i ho pengen a les xarxes

Els jugadors que han fet aquesta trobada, amb clarament més de deu persones i sense respectar les distàncies ni les mesures de seguretat en...

Un informe avalat per Sanitat del Regne Unit atribueix 41 morts al matx Liverpool-At.Madrid

El Servei de Salut Britànic (NHS) va encarregar a Edge Health un informe per avaluar si de la celebració de diversos esdeveniments massius se'n...

Pepe Reina celebra les manifestacions de VOX

Res a dir, més faltaria, que els jugadors de futbol tinguin les seves idees polítiques, però, si les fan ostensiblement públiques, tampòc no hi...

+Llegits

Un informe avalat per Sanitat del Regne Unit atribueix 41 morts al matx Liverpool-At.Madrid

El Servei de Salut Britànic (NHS) va encarregar a Edge Health un informe per avaluar si de la celebració de diversos esdeveniments massius se'n...

Jugadors del Sevilla fan una festa saltant-se les mesures sanitàries i ho pengen a les xarxes

Els jugadors que han fet aquesta trobada, amb clarament més de deu persones i sense respectar les distàncies ni les mesures de seguretat en...

Minut de silenci abans de cada partit de la Bundesliga

Una cosa tan senzilla i fins ara ningú no hi havia caigut. Enfocats en la represa de la competició fos com fos, el futbol...

Cancel·lada l’Eurolliga de bàsquet sense campió

Finalment s'han constatat les enormes dificultats que portava acabar les competicions continentals de bàsquet i, a proposta de Jordi Bertomeu, el català president de...

Sánchez: “La Lliga torna el 8 de juny”

"Amb l'aval del Consell Superior d'Esports, el Govern ha donat llum verda perquè es torni a celebrar La Lliga", ha assenyalat el president del...

El factor camp, amb públic, era veritat

Tants anys discutint sobre la importància del "factor camp" i no s'havia mai donat la possibilitat d'estudiar-ho perquè hauria calgut repetir tota una lliga...

No tenen un pressupost de 1.000 milions, ni milers d’afeccionats al darrere donant-los suport en cada partit. Tampoc disposen de títols a les seves vitrines ni de cap futbolista mediàtic a la plantilla. De fet, no és un equip de futbol, sinó un club de futbol sala que competeix a la segona divisió catalana sota la denominació d’Associació Esportiva Àguila Maresme. No es podrien comparar en pràcticament res amb els clubs de més tirada a Barcelona si no fos per la seva cara B, la parcel·la no esportiva que dota d’una vessant social imprescindible un conjunt que no existeix únicament per competir. “Sempre em preguntava qui érem i per què existíem”, expressa Ivan Ivlev, el seu president, a qui no el convenç la denominació del seu càrrec. “Prefereixo dir que tinc una mica més de responsabilitat que els meus companys”.

L’Àguila és un club especial. Diferent de la resta d’entitats de Barcelona, tot i dur la cua de ‘Maresme’ al seu nom, un extrem merament anecdòtic. “Hi ha un altre club a Espanya que es diu Águila i li havíem de posar un cognom. Vam triar aquest com podíem haver-ne posat un altre”, admet Anatoliy Petryshyn, el seu fundador i encara avui jugador. L’equip blanc-i-blau no té una llarga trajectòria triomfal, però compta amb una història de superació d’un valor incalculable per a la societat catalana. Se n’hauran adonat que els noms no són d’origen llatí. Precisament en aquest punt rau la característica principal de l’Àguila, un club format majoritàriament per jugadors provinents de països de l’Europa de l’Est, sobretot de territoris en conflicte, i que homenatja permanentment Albània -l’àguila n’és el símbol nacional- tot i no tenir-ne cap membre originari. “La primera persona que ens va ajudar econòmicament va ser un albanès propietari de la pizzeria l’Àguila”.

Publicitat

Ivlev és rus i Petryshyn, ucraïnès. Fa molts anys que viuen a Catalunya, però mai han abandonat el vincle que els uneix amb els seus països i, encara menys, obviat la possibilitat els dona aquest petit territori del Mediterrani d’ajudar els seus compatriotes a sortir de situacions de vida complicades. En els darrers anys, la guerra del Donbass ha fet escarafalls a l’est d’Ucraïna, a les províncies de Donetsk i Luhansk, una crisi que ha obligat milers de ciutadans a fugir de casa seva i buscar un futur lluny del conflicte armat. Alguns d’ells han aterrat a Catalunya, on Ivlev i Petryshyn els reben amb els braços oberts i els ajuden a adaptar-se a una nova cultura. “A banda de l’equip donem suport a gent que necessita ajut amb papers”, explica Ivlev, especialista en la gestió de permisos d’immigració.

Ucraïna és una procedència, però també hi ha jugadors i afeccionats de l’Àguila que provenen d’altres zones delicades, com Bielorrúsia, Moldàvia o el Kazakhstan, on no hi ha cap lluita fratricida pel poder. “No fa falta que estiguin en guerra”, diu Ivlev. “A Espanya també et poden donar l’asil polític si al teu país t’obliguen a fer el servei militar i tu t’hi negues declaran-te una persona pacífica”. A partir d’aquí, les autoritats estudien el cas i valoren l’asil, una condició que s’ha d’anar renovant fins els tres anys, on aleshores ja es pot obtenir la residència permanent. “Això sí, has d’haver demostrat arrelament al país, no haver-lo abandonat en aquests tres anys”, explica el màxim responsable del club. De les guerres i d’aquestes situacions personals, però, no en parlen. Hi ha tantes nacionalitats unides que prefereixen no tocar temes que podrien originar discussions desagradables que podrien tirar per terra l’esforç d’aglutinament. “Tots sabem que la guerra de Crimea o del Donbass involucra Rússia i Ucraïna. Per això no ens interessa. És un tema tabú”, admet Petryshyn, que defineix l’Àguila com un club apolític, però plenament involucrat en la defensa dels drets humans.

- Publicitat-

“Som un club amb l’objectiu d’unir la gent en condicions difícils d’immigració”, assegura el president, a qui li agradaria acollir refugiats sirians o de la zona de l’Orient Mitjà. “Estem en contacte permanent amb la Creu Roja i amb una quarentena de persones, immigrades i refugiades, que necessiten suport. Som un club molt petit, però podem amb tot”, pronuncia orgullós Ivlev, a qui l’omple més la vessant social de l’Àguila que no pas la parcel·la esportiva, una tasca més liderada per Petryshyn. “Jo tinc 37 anys i encara tinc pólvora. Tenim ganes d’ascendir a la Primera Catalana”, un objectiu que s’equipara amb la necessitat de crear escola. A dia d’avui, l’AE Àguila Maresme només disposa d’un equip sènior masculí, una situació que posa en dificultat el futur d’un equip que pretén tenir llarga vida. “Alguns dels qui vam venir fa uns anys tenen descendència. I és precisament aquesta descendència la que volem captar per fer la base”, explica el jugador ucraïnès, il·lusionat de formar els nens i les nenes que catapultin un club que demana ser escoltat. Amb els mínims recursos, l’Àguila, que cada quinze dies omple el pavelló de la Fundació Brafa, comença a fer soroll.

- Publicitat-

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here

Segueix-nos a

2,827M'agradaAgradda
2,329SeguidorsSeguir

Opinió