Divendres, 19 Juliol 2019

Hoquei subaquàtic: de l’aula de biologia al fons de la piscina

El catedràtic francès Laurent Alquiler va introduir a Catalunya fa més de 20 anys l’hoquei sota l’aigua, una pràctica gairebé desconeguda al territori

|

– Quin esport practiqueu?

– Ara cap. Jo abans jugava a bàsquet. I tu?

Publicitat    

– Jo faig hoquei subaquàtic.

– Què?

– Sí, sí. Hoquei subaquàtic. Per què no veniu a provar-ho un dia?

L’oferiment d’aquell noi, amb el qual Saul Quintero Busigo i el seu germà Alex coincidien cada dia al tramvia en el seu camí cap a l’institut, ho va canviar tot. Una dècada després, Quintero ha disputat quatre Mundials representant Espanya i ha guanyat una European Club, la Champions League de l’hoquei sota l’aigua.

“No té res a veure amb l’hoquei patins o l’hoquei herba”, admet Quintero, un informàtic que de tres a quatre cops per setmana se submergeix a la piscina per entrenar els seus pulmons. “Es basa en la pràctica de l’apnea. Les porteries estan sota l’aigua, en el fons de la piscina, i els jugadors -sis per equip- han de fer-hi entrar el disc de plom per marcar gol”, prossegueix. Per jugar a hoquei subaquàtic n’hi ha prou amb casquet de bany, ulleres, tub per respirar, aletes, un guant de silicona i l’estic, que és molt petit. Evidentment, els jugadors no són professionals ni s’hi guanyen la vida; es costegen els costos a través de les beques i les subvencions que reben els clubs.

“És un esport molt minoritari. Entre infantils i sèniors, a Catalunya el practiquen menys de 50 persones”, reconeix Jordi Sastre Corcoll, l’home que està al capdavant del departament d’hoquei en la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS). “Abans s’hi jugava a Figueres, Tarragona i Sabadell, però ara només hi ha dos equips en actiu a Catalunya: els Intrèpids Seitons del Barcelonès (ISB) de Sant Adrià, que és on competeixo jo, i les Anxovetes de l’Escala. És per això que no hi ha una lliga com a tal, amb partits cada setmana. El que fem és jugar tornejos de forma regular a Catalunya i fora del territori”, ho completa Quintero, jugador i entrenador de l’equip sènior dels ISB. Un Gianluca Vialli de l’hoquei subaquàtic, una disciplina creada a mitjans del segle XX per l’anglès Alan Blake mentre buscava la manera que els bussejadors de la marina britànica es mantinguessin en forma durant l’hivern.

I per què el practica tan poca gent a Catalunya? Segons Quintero és un problema de visibilitat: si la gent no et coneix, no existeixes. “Nosaltres tenim la sort que l’Ajuntament de Sant Adrià ens dóna suport i promociona aquest esport. I per aquesta raó molts adrianencs saben de nosaltres. Però no a tot arreu passa el mateix”. Per a Sastre, que es jugui sota l’aigua és el principal handicap de l’hoquei subaquàtic: “No és gens vistós. Costa molt explicar als pares que els seus fills practicaran un esport que no podran veure”.

Membres de la selecció catalana d’hoquei subaquàtic en un partit mixt contra un equip francès. / Spainuwh

Barcelona, capital de l’hoquei subaquàtic

Un d’aquests campionats que es disputen regularment és l’Open de Barcelona, que celebrarà la seva XIX edició el proper dissabte 29 de juny, amb la presència de conjunts procedents de sis països europeus diferents, a la piscina del Poliesportiu Marina-Besòs de Sant Adrià. Cada temporada, els dos millors equips de cada país també juguen l’European Club, la Champions del hoquei subaquàtic. Quintero, que ja n’ha disputat un grapat, va aixecar amb el casquet de bany dels Seitons la de l’any 2013, a Hongria. Al seu costat hi tenia el seu germà Alex, també membre de l’equip campió d’Europa.

A excepció del Mundial de seleccions i l’Euroclub, la resta de competicions són mixtes. I no hi ha cap problema. Dins l’aigua, les aptituds per jugar a l’hoquei no depenen de qüestions de gènere”, desvela Jordi Sastre, que també és el president dels Intrèpids Seitons del Barcelonès, l’equip amb més història de Catalunya.

“Jo crec que els Seitons érem el club esportiu amb més doctorats d’Espanya”, bromeja Sastre, fent referència als inicis a la península Ibèrica de l’hoquei subaquàtic, introduït durant els anys 90 pel catedràtic de biologia Laurent Aquilar. “Va venir cap a Barcelona a donar classes a la Universitat. Ell, que feia temps que jugava a hoquei sota l’aigua al seu país, aquí va començar a practicar-lo en solitari, fins que alguns dels seus alumnes el van acompanyar i van muntar un equip, que més endavant es convertiria en l’ISB”, rememora Sastre sobre la figura d’Aguilar, el principal impulsor a Catalunya i l’estat espanyol d’aquesta disciplina que Quintero va descobrir en un vagó del tramvia del Besòs.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,829M'agradaAgradda
2,323SeguidorsSeguir

Més llegits