El Barça ha sortit al Sadar com desganat o, si més no, despistat, i s’ha trobat amb un gol en contra en el minut 7, un gol clàssic de córner, centrada i rematada, en aquest cas de David Garcia, si no fos que les imatges fan evident que hi ha una falta prèvia d’Unai Garcia sobre Marcos Alonso. No és una lluita per la posició sinó una empenta que fa anar per terra el defensor blaugrana. L’àrbitre ho dona per bo i el VAR mira cap a Cuenca. El panorama s’enfosqueix encara més quan Lewandowski rep la segona targeta groga, en el minut 32, i ha de marxar. La segona podria ben ser-ho, però la primera no era tan clara. Osasuna temporitza el joc i el millor ha estat arribar al descans sense més danys i amb la incògnita de quina actitud tindrien els culers a la represa.
Doncs ha quedat clar quina seria perquè, amb Gil Manzano encara amb el xiulet a la boca, en Piqué, que no ha jugat, ha anat a buscar-lo per retreure-li els diversos errors que ha comès i l’àrbitre, de la mateixa manera que ho ha fet amb els altres jugadors blaugranes, que reiteradament li han protestat les deeves decisions i actitud durant els primers quaranta-cinc minuts, l’ha donat per la banda. El central català no s’hi ha resignat i ha continuat collant-lo mentre sortien de la gespa. Lewandowski en marxar ja havia fet un gest, apujant-se la punta del nas, que els germanòfils de la xarxa han explicat que és el que se li fa a algú que és un fatxenda.
De nou amb la pilota en joc, se sap que l’episodi entre Gil Manzano i Piqué ha acabat amb l’expulsió del jugador ja retirat que, lògicament, tant se li’n refotia la sanció que li caigués i que ha preferit fer el darrer servei al seu club en forma d’intimidació a l’àrbitre. Fos com fos, a tres minuts de tornar-hi, el Barça ha anivellat el marcador. Ferran Torres s’havia posat de davanter centre, quedant clar que és on millor es troba, i estava per rebre una centrada de Jordi Alba. El valencià atrau dos defenses i provoca que la pilota quedi sense amo perquè Pedri se’n beneficiï i xuti a col·locar. El partit recomençava i Osasuna, amb un jugador més, ha canviat d’actitud per tornar a presentar-se en atac.
L’àrbitre, que havia cosit el Barça a grogues a la primera part, sembla que s’ha posat a compensar, com si fos àrbitre de bàsquet amb les personals, molt possiblement també per l’episodi amb en Piqué. Això ha ajudat a anivellar el matx i semblava que els barcelonistes es conformaven amb l’empat, vist com havia anat tot plegat. En Xavi Hernàndez havia bellugat la banqueta, no sense rumiar-s’ho molt i desdient-se diverses vegades, i li ha sortit bé, que els darrers a sortir, Ansu i Raphinha, ha portat perill i ha estat el brasiler qui, en el minut 84, s’esmuny cap a l’àrea per rebre una passada de de Jong feta des de camp propi. Veient avançat el porter Aitor Fernández, el blaugrana opta per rematar per alt, en vaselina i així superar-lo. Una jugada aïllada, però ben vista, augmenta la collita d’un a tres punts i fa que el Barça arribi a l’obligada aturada de la lliga pel Mundial com a líder, independentment del que faci el Real Madrid en el partit que li falta.
