Perpinyà ha fet història a l’emblemàtic estadi de Wembley de la mà dels Dragons Catalans, els quals s’han imposat per 20 a 14 als Warrington Wolves en la final de la Challenge Cup. L’equip entrenat per Steve McNamara ha anat en tot moment per davant en el marcador i ha sabut conservar l’avantatge aconseguit en la primera part malgrat que els anglesos han tingut molt aprop l’empat en els darrers minuts del partit. D’aquesta manera, els Catalans han aconseguit el primer títol de la seva història.
Kim Jong-Un i Donald Trump han tingut a Wembley la seva primera reunió i ‘Els Segadors’ no ha sonat en la interpretació dels himnes nacionals després de la sortida al camp dels jugadors. La primera afirmació anterior és falsa i la segona, vertadera. Els dies anteriors al transcendental partit es donava per fet que s’interpretaria l’himne català, el qual, d’altra banda, és l’himne del club de Perpinyà -l’únic equip de fora de les illes britàniques que juga aquesta competició, per falta de tradició a França d’aquesta modalitat del rugbi-. Però en el seu lloc ha sonat ‘La Marsellesa’, que han entonat uns quants jugadors dels Catalans i la mateixa afició durant la segona part de la final. ‘Els Segadors’ només ha sigut interpretat 45 minuts abans del partit, quan encara hi havia molt pocs aficionats a l’estadi, per una coral de Londres que portava llaços grocs al pit.
La trobada entre el líder nord-coreà i el nord-americà tampoc és del tot falsa. Com és habitual en el rugbi, el bon ambient entre aficions ha sigut la tònica de la final i a les graderies del segon estadi més estimat pels aficionats del Barça s’ha pogut veure, fins i tot, una còpia dels dos presidents amb els seus respectius guàrdies de seguretat envoltant-los. Tot i això, aquesta final no ha atret suficients seguidors com per omplir l’imponent Wembley i han quedat gairebé 40.000 butaques buides. La tercera graderia estava tancada i les altres dues han estat pràcticament plenes, exceptuant alguns buits en la zona dels Catalans, l’afició dels quals ha hagut de desplaçar-se 1.007 quilòmetres -amb Canal de la Mànega inclòs- pels només 313 dels de la del Warrington, provinents d’una ciutat amb el mateix nom situada entre Liverpool i Manchester.
Als Catalans hi ha tres jugadors catalans -Thibaud Margalet, Ugo Pérez i Ugo Martín- i una bona part dels seus seguidors s’hi senten -ho demostren les desenes de senyeres i estelades que hi havia a les graderies de Wembley-. A més, el president i fundador del club, Bernard Guasch, és fill d’exiliats republicans catalans i màxim responsable del nom del club, de l’escut -un drac que escup foc formant les quatre barres de la senyera- i de l’himne. Tot i això, l’idioma majoritari per comunicar-se entre els seguidors dels Catalans es el francès i a la línia de metro de Londres que porta cap a l’estadi, la Metropolitan Line, un bon grapat de seguidors dels Wolves entonaven ‘La Marsellesa’ per riure-se’n de la procedència exòtica del seu rival.
Fa onze anys Guasch va dir, després de perdre la final de la Challenge Cup a Wembley, que en dos o tres anys hi tornarien per aixecar el trofeu. N’han fet falta nou més per convertir-se en el primer equip de fora de les illes en endur-se la competició.
