Dimarts, 22 Octubre 2019

Riqui Puig i una nova vida

El migcampista de Matadepera il·lumina el futbol del Barça en el primer partit de la pretemporada i es manté com la gran esperança de futur

|

Durant diverses fases de la temporada passada, el Barça va trobar a faltar la frescor d’un mig del camp imprescindible per reconèixer un equip que viu del joc posicional. La manca d’idees i un plantejament, en ocasions, més directe que estàtic, van frenar l’evolució d’un conjunt que havia trobat en Arthur Melo -sobretot a l’inici del curs- una bona figura per reconstruir l’esboranc generat per les sortides de Xavi Hernández i Andrés Iniesta. El mateix Ernesto Valverde ho va admetre després del farragós partit davant l’Atlètic de Madrid que va donar tres quarts de Lliga als blaugrana. La contra és més senzilla que el futbol posicional: “Estem preparats per combinar, per moure l’equip rival d’una banda a l’altra i aprofitar els espais interiors. Però això és molt més difícil. A la contra es tracta de córrer i els jugadors la interpreten de manera més selectiva”.

El primer partit de la pretemporada ha servit per recuperar l’esperança de veure un futbol únic a la gespa del Camp Nou. L’aposta del club per Frenkie de Jong és ferma, clau per entendre el camí que vol emprendre el Barça del futur, una direcció coneguda i plena d’èxits que té la seva base en la implantació -de nou- d’un estil personal de gran admiració arreu del món. Però el primer partit de De Jong amb la samarreta blaugrana no ha estat representatiu. Acabat d’aterrar, situat en una posició de pivot segrestada per Sergio Busquets durant la temporada oficial i envoltat de teòrics suplents -a excepció de Rakitic-, l’holandès no ha tingut l’oportunitat de brillar davant el Chelsea. Ha disputat 45 minuts d’un partit en el qual el menys important ha estat el resultat (derrota per 1-2).

Publicitat    

Els culers, però, han vessat llàgrimes d’emoció amb la posada en escena del talent més pur de la Masia. Ja havia fet un parell de passes en els darrers partits de la temporada passada -Osca i Vigo-, però l’exhibició de Riqui Puig ha aixecat de les cadires els més escèptics entorn els amistosos de pretemporada. El migcampista de Matadepera ha evocat els millors anys de la història esportiva del Barça. Cap aixecat, moviments ràpids, oferiment constant, generació d’espais, combinació a un o dos tocs, conduccions inviolables, passades precises, trencament de línies amb entregues profundes. Riqui Puig ha donat vida a un Barça que ha decidit orbitar al voltant del jove català.

L’avui ‘8’, un dorsal de responsabilitat a can Barça, ha ofert l’ampli ventall de recursos integrats en la seva etapa al futbol base barcelonista. Precisament és aquest talent el que millor forma el planter culer. Únicament s’ha de cuidar, preservar i potenciar. Puig n’és el gran exemple, un jugador baixet, sense necessitat d’utilitzar els músculs que es treballen al gimnàs, però amb una qualitat tècnica i una visió de joc que només el Barça i l’Ajax d’Amsterdam són capaços de fabricar. Amb només 45 minuts, Riqui Puig ha extret a l’exigent afició blaugrana el primer somriure de la temporada 2019-20. El noi presenta credencials i la seva passa endavant forçarà Valverde a plantejar-se’l com una de les peces imprescindibles per completar la plantilla professional de cara a un nou curs ple d’obligacions, amb la Champions League com a necessitat imperiosa.

Més enllà del marcador, aquests duels inicials serveixen als entrenadors per prendre nota i acabar amb els dubtes que els generen diversos futbolistes. Alguns d’ells s’acabaran quedant i d’altres marxaran lluny de Barcelona. El proper partit -dissabte davant el Vissel Kobe d’Iniesta, Villa i Samper- serà una segona oportunitat per als qui encara no han convençut Valverde. Riqui Puig, però, ha demanat pas al primer equip des del primer dia.

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,822M'agradaAgradda
2,310SeguidorsSeguir

Més llegits