L’Espanyol no sap tancar els partits. En les darreres tres jornades, havent anat per davant en el marcador fins al tram final, ha deixat escapar sis punts que l’haurien dut a les portes d’Europa. I tenint en compte que fa més d’una dècada que els pericos no competeixen en el vell continent i que aquesta temporada la setena plaça està més oberta que mai, això és imperdonable. El gol de Feddal al 94’ deixa una mica més oberta la continuïtat a la banqueta del Villamarín de Setién, durament assenyalat durant tot l’enfrontament, i confirma que Betis i Espanyol ja no tenen res pel que lluitar. També certifica que els de Rubi pateixen un problema greu a l’hora de defensar el resultat i que això els ha privat de tenir premi aquest curs. Altra vegada, la bona actuació dels catalans, culminada amb la diana de Darder, es queda sense efecte per culpa d’aquesta malaltia crònica que arrosseguen des de l’arribada de Rubi, una carència que ja va frustrar el liderat dels blanc-i-blaus a Zorrilla.
Un plebiscit contra Setién
El Villamarín ha carregat fort contra el seu entrenador des de l’inici. Només alguns tímids xiulets dels pocs defensors que encara li queden a la capital d’Andalusia han maquillat la sonora escridassada de la major part de l’estadi bètic, que, tan bon punt ha començat l’enfrontament, ha entonat el “Quique, ves-te’n ja”, un càntic que segur que els hi era familiar a bona part dels futbolistes pericos que eren sobre la gespa. I mentre a la graderia, convertida en un autèntic plebiscit, es debatia entre partidaris i detractors de Setién, els pupils del tècnic càntabre s’afanyaven per acabar de convèncer als indecisos que la millor opció era donar continuïtat al projecte actual. I és que el Betis ha arrancat com un cicló, arraconant l’Espanyol dins la seva pròpia àrea. L’acció que ha salvat Pedrosa sobre la línia de gol, rebutjant amb el cos una rematada franca de Canales després d’una bona jugada personal de Lo Celso, resumeix el que ha estat la posada en escena d’uns i altres.
Tot i que la pilota ja no és prou consol per a Quique Setién, el Betis segueix sent el conjunt que més s’assembla al FC Barcelona per idea de joc i proposta futbolística. És per això que Rubi, en part obligat per les baixes de Naldo i David López a l’eix, avui ha tornat a la defensa de tres, que ja va utilitzar d’inici al Camp Nou enfront del Barça. Lluís López i Duarte han començat al costat d’Hermoso, mentre que Víctor Sánchez, ha estat acompanyat per Roca i Darder al mig en un onze ultrafortificat per combatre el futbol de posició d’un Betis de rendiment pendular que s’ha anat desinflant i que, com els blanc-i-blaus, avui s’ha acomiadat d’Europa.
Hi anaven tant els bètics que Canales, en el seu intent de salvar una pilota que marxava per la línia de fons, ha fet caure a terra Quique Setién dins la seva àrea tècnica en una imatge còmica i premonitòria del que passaria minuts més tard.
L’Espanyol torna a avançar-se
Canales i Lo Celso proposaven i l’Espanyol, ben endreçat al darrere, començava a recuperar el pols al partit després d’un començament convuls per als pericos. I amb el vestit d’equip petit, aquell que sol desempolsar Rubi quan juga fora de casa, els catalans s’han avançat. Sí, una altra vegada. Sisè cop consecutiu que es posa per davant en el marcador l’Espanyol, que abans del xoc d’avui s’havia deixat fins a 23 punts aquest curs després d’haver-se posat per davant. Ai, si els blanc-i-blaus aprenguessin a tancar els partits!
Borja Iglesias ha caçat una passada molt arriscada de Canales que no ha arribat a bon port i que ha deixat sol el Panda enfront de Joel Robles -Pau López no ha estat titular-. Entre el porter del Betis i Mandi han evitat el gol del pitxixi blanc-i-blau, que, després d’intentar-ho dos cops, ha preferit regalar la diana a Darder. El balear, amb el seu xut a l’escaire, ha fet encara més gran la ferida de Setién, que, mentre els pericos celebraven el primer, ha tornat a sentir com bona part de la seva afició demanava el seu cap, el mateix que va haver d’escoltar Gustavo Poyet quan Diego Reyes, llavors perico, va fer el 0-1 a finals de 2016. El preparador uruguaià fou dels últims en sentir sobre ell la fúria d’una afició igual de passional i vehement en la victòria que en la derrota. Després d’aquella desfeta, Poyet només va aguantar una setmana més en el càrrec. Caldrà veure quants dies li queden a Setién, condemnat per exposar-se i anar fins a les últimes conseqüències amb la seva proposta, que en el seu dia li va permetre conquerir el Camp Nou i que avui l’ha deixat molt a prop de la guillotina tot i el gol atenuant de Feddal en l’afegit.
Marc Roca, que s’ha quedat a les portes del segon després d’un bon contraatac dirigit per Darder, hauria pogut sentenciar definitivament Setién i les opcions europees del seu equip al començament de la represa. La fórmula de l’Espanyol era aquesta: resistir al monòleg del Betis i aprofitar que el rival s’exposaria per atacar els espais amb la velocitat de Melendo i Borja, i la precisió de Roca i Darder, els seus llançadors. És la recepta que li va permetre als de Rubi guanyar a Montilivi i acostar-s’hi molt a Orriols.
El futur de Setién, en joc
De forma inconscient, l’Espanyol tendeix a acular-se a prop de la seva àrea quan té aventatge i això sol ser una invitació perquè els rivals facin un pas endavant i s’ho creguin. I sovint, aquest guió de partit acaba amb l’empat, com li va passar amb el Celta o amb el mateix Betis, que als quarts de Copa va capgirar una eliminatòria que tenia perduda. Per mirar d’allargar el seu equip, Rubi ha donat entrada a Wu Lei en el lloc de Melendo. Al xinès, un llebrer amb espai per córrer, l’ha acompanyat Ferreyra, el recanvi de Borja Iglesias a dalt. Tots dos han donat oxigen als seus companys, asfixiats de perseguir la pilota durant bona part del duel.
L’empenta final del Betis li ha servit per donar un cop de mà al seu tècnic, fet un sac de nervis fins que l’àrbitre ha assenyalat el final. També estava molt nerviós Rubi, conscient que les ínfimes aspiracions europees que li quedaven a l’Espanyol passaven per guanyar en un Villamarín més pendent de fer fora al seu entrenador que no pas de fer números per Europa. L’Espanyol no ha fet el segon i, altre cop, no ha pogut tancar un triomf que li permetia somiar amb ser setè. Feddal, en l’afegit (94’), ha caçat una centrada lateral per tombar la resistència perica amb l’1-1, acabar definitivament amb les seves esperances continentals i, si els dirigents bètics ho consideren oportú, donar una bola extra a Quique Setién. I confirmar que el de l’Espanyol, que amb l’empat ja està matemàticament salvat, és un problema crònic: ja són 25 els punts que el conjunt català s’ha deixat a la Lliga després d’avançar-se en el marcador.
