Dijous, 9 desembre 2021

Una biblioteca de futbol català als Antípodes

Nick Puñal és un anglès emigrat a Austràlia que investiga els inicis i l’evolució de l’esport rei a Catalunya a través dels gairebé 50 llibres sobre la matèria que ha recopilat durant l’última dècada

|

“Abans d’emigrar a Espanya, vaig viure una temporada a Bristol. Resulta que l’equip de la meva escola vestia la mateixa indumentària que el Bristol Rovers, que és arlequinada, com la samarreta del conjunt vallesà. Per a mi el Sabadell era com el Bristol Rovers de la Lliga, i quan jugava a futbol, jo volia emular Ramon Hicks o Manzanedo”, explica Nick Puñal (Manchester, 1972), un anglès amb arrels manxegues que fa més de 20 anys que viu a Austràlia. Allà, a Sydney, ha dreçat la seva pròpia biblioteca sobre la història del futbol català. “Tinc 48 llibres, alguns anteriors als anys 50, que per a mi són els més valuosos. També tinc alguns DVD i revistes especialitzades. Probablement és la biblioteca sobre futbol català més extensa fora d’Europa”, assegura Puñal, que segueix treballant per augmentar la seva col·lecció. “És un hobby car perquè la majoria de llibres els he comprat a través d’Internet i me’ls he fet enviar a Austràlia, amb totes les despeses que això implica. Bé, n’hi ha alguns que han estat donacions de clubs com l’Europa, l’Espanyol i el Sabadell”, puntualitza aquest apassionat de la història que va començar a interessar-se pel futbol català gràcies a la samarreta arlequinada del club vallesà que li evocava la del Bristol Rovers.

Nick Puñal només ha residit tres mesos a Catalunya. Fou durant l’estiu del 1994 i perquè treballava com a vigilant de la platja de Cambrils, davant del càmping ‘Playa Montroig’. Abans d’establir-se al Baix Camp, va passar uns dies a la ciutat de Girona. Durant la seva curta estada a Catalunya va descobrir el cava i, gràcies a la seva passió pel futbol del territori i per l’Espanyol -es considera perico des de la UEFA del 1988 i fa uns anys va fundar la primera penya blanc-i-blava d’Austràlia-, va començar a aprendre el català. “No el parlo, però sovint vaig a una biblioteca de Sydney i m’enduc un manual i dos CD que tenen per estudiar l’idioma. Vaig a poc a poc. Això sí, l’entenc quasi perfectament, i els llibres de la meva col·lecció, que són gairebé tots en català, me’ls llegeixo sense cap problema”, relata aquest anglès, que, havent viscut només un grapat de setmanes a Catalunya, va quedar captivat per la idiosincràsia d’equips com el Palamós, el Júpiter o el Català, club degà del futbol a la ciutat de Barcelona. “El Català fou presidit durant un temps pel cubà Agustí Peris de Vargas, un dels introductors del beisbol a Espanya i principal responsable que aquell equip creés una secció de beisbol. Té una gran història”, desvela amb entusiasme Puñal, que es lamenta perquè li ha estat impossible trobar cap llibre sobre el club de futbol pioner a la capital catalana, desaparegut a finals dels anys 20.

Nick Puñal té gairebé 50 llibres diferents sobre la història del futbol català. / Nick Puñal

Una tesi doctoral sobre el futbol català

Un dels anhels de Nick Puñal, que comparteix part de les troballes i adquisicions que fa a través del seu twitter (@CAT_Footie), és fer una tesi doctoral sobre la salut social dels equips catalans al llarg de la història i l’impacte que ha tingut el futbol en la societat del territori des de la seva aparició fins a l’actualitat: “Volia inscriure’m a la Universitat australiana de Monash, però abans de fer el doctorat havia de cursar un màster i vaig decidir ajornar-ho. Tinc clar que més endavant ho acabaré fent, sigui amb una Universitat d’Austràlia o de Catalunya. Una tesi em pot obrir portes i ajudar-me a teixir relacions per aconseguir més material bibliogràfic. Mentrestant, segueixo ampliant la meva biblioteca i investigant pel meu compte. També estic en contacte amb historiadors especialitzats en diferents equips catalans; actualment estic buscant experts que m’ajudin a explorar la història del Júpiter, el Català, el Lleida i el Girona”.

Un d’aquests historiadors que col·laboraven amb Nick Puñal era Jordi Puyaltó, un autèntic referent pel que fa a l’estudi de la història de l’Espanyol que va traspassar el mes passat. “Em va ajudar molt. Em guiava i m’aconsellava amb qui parlar. A més a més, Puyaltó em va aconseguir alguns llibres dels que tinc”, recorda afligit aquest anglès que compartia sentiment periquito amb el desaparegut historiador i col·leccionista blanc-i-blau. Ell també destaca la bona feina d’Enric Pujol Cayuelas, un veterà periodista tarragonès que ha publicat diferents referències en relació a la història del Nàstic, com ara Nàstic, cent anys d’història (1987) i Nàstic, la història continua (2000). Segons Puñal, “Pujol Cayuelas és un exemple a seguir, un dels escriptors més complets i detallistes a l’hora de fer memòria històrica”.

Nick Puñal, que desitjaria que la seva futura tesi doctoral fos tan perfeta com els llibres de Pujol Cayuelas, ja ha començat a traçar les línies mestres del seu projecte: “Tinc clar els 11 equips que seran objecte del meu estudi. Són el Català, l’Europa, el Sabadell, el Badalona, el Palamós, el Júpiter, el Barça, el Lleida, el Girona, el Nàstic de Tarragona i l’Espanyol. La meva idea és dividir la indagació i l’anàlisi de la història de cada club en tres blocs diferenciats: des de la seva fundació fins a la guerra civil, l’època de la dictadura de Franco i el període que va des del retorn de la democràcia fins a l’actualitat”.

Puñal, que treballa com a agent de change management al govern de l’estat australià de Nova Gal·les del Sud, quelcom que no li permet dedicar-se amb cos i ànima al seu anhel, no s’obsessiona pel temps. Ell entén que el doctorat que persegueix és una obra a llarg termini que acabarà culminant. De fet, ja sap que farà un cop el lliuri: “Escriure un llibre sobre la història del futbol català amb tota la informació recopilada al llarg de tots aquests anys”. De moment, segueix treballant per ampliar la seva pròpia biblioteca, “única fora d’Europa”. Potser, d’aquí a uns anys, la prestatgeria de la seva casa de Sydney, on reposen els gairebé 50 volums històrics que té sobre l’esport rei a Catalunya, estarà presidida per un exemplar del seu primer llibre.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,331SeguidorsSeguir

Opinió