Si l’entrenador Diego Martínez va repetint que els seus jugadors “ho han donat tot” i que n’està content, no seria la immediata conclusió que la plantilla actual perica “no dona” pel que caldria? Si amb el cent per cent que pot oferir s’està amb l’aigua al coll, on és el marge de millora? No és un cent per cent molt baix, ja no en termes relatius sinó absoluts? Cert és que el gol que ha valgut els tres punts és una jugada desgraciada, un atac desballestat i ple de rebots dels groguets acaba amb una pilota enviada a l’àrea des de la ratlla de fons, o sigui amb una trajectòria en absolut anant a gol, però que el porter Lecompte, no és cap exageració, remata amb la tíbia com hauria fet un atacant contrari.
Abans d’això, i ja des d’una primera acció sense èxit d’u contra u entre Puado i el porter visitant, Gerónimo Rulli, l’Espanyol ha generat joc i ocasions cap de les quals han estat de verdader perill. Les que en portaven, el bon porter dels de la plana, les ha aturat totes amb un ampli ventall d’opcions. Els espanyolistes envejaven els groguets per tenir un porter que vessa seguretat i encerts i solament faltava que, a l’altra àrea, el porter local la vessés tan estrepitosament.
És innegable que els pericos han desplegat un rush final i que l’empat hauria estat just, però ja sabem com va la justícia en aquest país, en la majoria d’àmbits, i més que de justícia s’ha de parlar del que es té i el que no es té i, ara mateix, el RCD Espanyol fluixeja en diverses línies. Avui, la molt atacada defensa s’ha defensat, valgui la redundància, i l’atac ha sortit atacat del camp, valgui’n la segona.
El Celta va a Vallecas amb els locals envalentits per haver guanyat el Reial Madrid i el Cadis ho té molt difícil justament a casa dels blancs. Si Celta i Cadis guanyessin, els pericos passarien el forat de la lliga en llocs de descens a l’espera del retorn, el dia de l’home dels nassos, amb el derbi contra el Barça. Té nassos la cosa.
