Diumenge, 17 Novembre 2019

Melendo allarga el somni de l’Espanyol el dia de la redempció de Pedrosa (2-1)

El menut migcampista de Sant Adrià ha assistit Pedrosa en el primer gol i Borja Iglesias en el segon, obra de Laguardia en pròpia porteria. Amb el triomf enfront de l’Alabès, els de Rubi se situen a quatre punts del setè

|

“Al primer partit que perdem s’acaba el somni i, si anem guanyant, el somni queda intacte”, això va dir ahir Rubi. Doncs bé, després del triomf d’avui, el somni d’Europa resta intacte per a l’Espanyol, que virtualment està salvat havent vençut l’Alabès, el setè de la categoria, el conjunt que fa frontera amb l’Europa League i que ara està a només quatre punts dels pericos. I si els catalans mantenen l’esperança i els aficionats han acabat fent volar les seves bufandes com feia temps que no passava, és perquè Melendo, la inspiració d’un equip que juga a futbol a batzegades, ho ha volgut. El jugador de Sant Adrià, l’únic que ha passat per totes les categories del futbol formatiu perico, ha liderat la victòria local, essent protagonista necessari en els dos atacs que han acabat en gol per als seus, obra de Pedrosa i Laguardia en pròpia porteria, i alçant-se contra el conformisme crònic d’un club gens acostumat a somiar a aquestes alçades de la temporada. Si Melendo ho vol, l’Espanyol encara pot fantasiar amb Europa.

La redempció de Pedrosa

Val a dir que l’exhibició de Melendo té especial transcendència per l’entitat del rival, un conjunt que fa de l’ordre i la solvència al darrere les seves millors virtuts. Un equip amb el qual, per projecte i regularitat -no pas per estil- li agradaria emmirallar-se a Rubi. El vilassarenc, com Abelardo, han marcat les seves cartes des de bon començament: els pericos, amb la ferma voluntat de tenir la pilota; i l’Alabès, predisposat a atrinxerar-se amb el seu 4-4-2 inamovible a l’espera de connectar amb Jony i Inui per activar Calleri i Borja Bastón. Que l’Espanyol hagi acumulat més d’un 75% de possessió de la bimba durant els primers deu minuts era un símptoma evident del partit que proposaven uns i altres.

Publicitat    

Tot i el monòleg blanc-i-blau, i com ja era d’esperar, l’Espanyol no ho ha tingut gens fàcil per convertir en arribades la tinença de l’esfèric. Com el Getafe, l’Alabès és un conjunt hermètic que fonamenta el seu futbol en la seva consistència defensiva. Les rígides vigilàncies a Wu Lei i Borja Iglesias dificultaven molt que Darder o Melendo, que ha actuat de mitja punta, de connector entre els del mig i els de dalt, habilitessin els dos davanters blanc-i-blaus en posicions danyoses per a l’Alabès. Però cap sistema defensiu és perfecte, ni tan sols el d’Abelardo, que ha vist com Melendo trobava en cursa Adrià Pedrosa, rapídissim i indetectable per al seu marcador. El jove lateral barceloní ha deixat enrere Laguardia amb un esprint de velocista i s’ha plantat sol dins l’àrea, des d’on ha batut Pacheco amb molta sang freda. Pedrosa, assistit pel seu bon amic Melendo, ha celebrat el gol amb molta ràbia, colpejant-se l’escut de la samarreta, la seva, la de l’Espanyol, mentre corria cap al corner per abraçar-se amb els seus companys. La seva primera diana com a professional el redimia i el reconciliava amb l’afició blanc-i-blava després de l’enrenou provocat pel seu intercanvi de camiseta amb Leo Messi al final de l’últim derbi al Camp Nou.

Minuts abans que Pedrosa fes el gol, Cornellà-El Prat ha volgut tancar un altre dels fronts que té oberts fora del terreny de joc i ha dedicat una ovació molt sentida a Calzón, que avui no ha fet de delegat després de la polèmica per l’insult racista que li va propinar a un aficionat del Girona abans del duel a Montilivi. I ha semblat que entre unes coses i altres -també cal incloure la lesió de Rosales, substituït per Javi López-, l’Espanyol s’ha acabat relaxant, com si amb el gol de Pedrosa ja en tingués prou. Aquesta distensió l’ha aprofitat l’Alabès per fer una passa endavant i instal·lar-se en terreny rival per començar a inquietar Diego López. Els d’Abelardo, que estan plenament immersos en la lluita per Europa, han donat per acabat el monòleg català i han finalitzat el primer acte ben a prop de l’empat.

Un altre cop Melendo

Óscar Melendo ha despertat l’Espanyol de la seva letargia. Quan tot just s’havien jugat un grapat de segons de la represa, el menut futbolista català ha dibuixat un eslàlom gairebé perfecte des del seu propi camp per fer arribar la pilota a Borja Iglesias, que només havia d’entregar-la a Wu Lei perquè fes el 2-0. La seva passada, en camí de convertir-se en l’assistència del segon gol del xinès com a perico, ha estat desviada defectuosament per Laguardia, que se l’ha acabat introduint en la seva pròpia porteria.

S’esperava un desenllaç plàcid per a l’Espanyol, que amb 50 minuts ja manava per dos gols, però altra vegada els de Rubi s’han deixat anar i han donat ales a l’Alabès, que en una centrada lateral, a priori sense massa complicacions, han reduït distàncies per mitjà de Calleri. Desatenció severa dels centrals catalans, impecables fins llavors, que suposava el 2-1. Tocaria patir.

Si tens la possessió no et poden atacar, haurà pensat Rubi, que ha fet entrar Sergio García en el lloc de Wu Lei, més apte per córrer a l’espai que no pas per associar-se. No li ha sortit massa bé al tècnic català, que ha vist com els seus futbolistes han acabat penjats del travesser per salvar els tres punts. I així, sense futbol, a través de jugades d’estratègia i pilotades, l’Alabès ha mantingut viva l’esperança de sumar fins al final. No ho ha aconseguit per alegria de Rubi, que quan faltaven cinc minuts s’ha blindat amb l’entrada de Duarte, un central, en el lloc de Melendo. El costarriqueny ha contribuït en l’exitosa defensa de l’àrea dels blanc-i-blaus, que avui no han malgastat l’última bala per mirar d’agafar el tren europeu, un somni que es manté intacte per a l’Espanyol gràcies a l’inconformisme de Melendo. 

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,821M'agradaAgradda
2,310SeguidorsSeguir

Més llegides