Festa Major a Girona, Sant Narcís, i aniversari de l’entrenador Michel Sánchez, 47 anys. I premi gros: empat al camp del Reial Madrid, que no hauria estat injust si, en lloc d’un punt, el botí n’haguera estat de tres. Entre els millors dels gironins, el porter Gazzaniga i el seu metre 96 (gairebé igualant els dos metros justos de Courtois) en el seu segon matx a la porteria catalana, també en David López, que des que ha tornat ha donat consistència al darrere, l’Oriol Romeu, incommensurable al mig del camp amb una sola errada en el temps afegit, Taty Castellanos, lluitant sol, però retenint els centrals blancs en el seu camp i Stuani que, només en sortir, s’ha trobat amb la responsabilitat de tirar el penal que ha suposat l’empat. I amb aquests destacats, tots els altres, com Valery i el seu cop de cap arran de pal o Yangel amb remat al pal. Aquest punt és d’equip, de plantejament, i de cap fred.
L’estratègia del Real Madrid és inversa a la d’un altre equip que jo em sé: en lloc d’esborronar el contrari amb possessió i control, els blancs sembla que deixin fer el seu rival perquè s’ho cregui, s’envalenteixi i es deixi anar per, en acabat, clavar-li garrotada. Vista l’ordenada defensa catalana, els blancs sovint han decidit acabar les jugades xutant de lluny, com van fer contra el Barça. El Madrid xuta molt més que l’equip aquest que tenim tots al cap: Camavinga, Valverde, Rodrygo, Modric, tothom ho prova i prou bé. Com deia el meu avi; “xuteu, que potser alguna n’entra i, si no xuteu, segur que no n’entra cap”.
La primera part acaba amb la possessió igualada al 50% i, a diferència dels que avui no cal anomenar, el Reial Madrid surt decidit a la segona part a anar per feina. Ho fa, però, de manera una mica massa brusca, contundent i nerviosa que provoca la sortida per lesió de Couto, esterrecat per Kroos que rep la groga, i també de Miguel Gutiérrez. Aleshores sembla que se seguirà el guió preestablert, aquell de la garrotada un cop s’ha estovat el rival, quan, en el minut 70, Vinicius avança els locals després d’una jugada d’handbol, fent moure la pilota de banda a banda buscant un forat, fet que es produeix amb sort per un rebot i que deixa Valverde lliure per servir la pilota de gol.
Michel reacciona amb un triple canvi, completant els cinc que disposava (els dos anteriors havien estat per les lesions i ja no tenia més finestres): Surten Rainier, Stuani i Toni Villa. Al cap de poc hi ha una falta a pilota parada que vola cap a l’àrea madridista on hi ha molta gent. Els gironins demanen mans, que l’àrbitre del camp no veu. El VAR el porta a la pantalla on es és patent que Marco Asensio desvia la pilota amb la mà i el penal és excel·lentment resolt en gol per Stuani.
És el minut 80 i, si a la primera part l’àrbitre havia allargat dos minuts sense que se sabés perquè, aleshores, a la segona part, en decreta nou, que podien haver estat un calvari i certament s’ha patit si bé que no desesperadament. Kross comença aquest període extra veient la segona groga, i havent de marxar, i Ancelotti fa canvis ofensius que no li donen resultat excepte en un gol anul·lat a Rodrygo justament en la situació contrària a la que va viure el Girona a Almeria. Gazzaniga, a terra, te la pilota controlada i el brasiler del Madrid marca xutant-li-la de les mans. Hi entra el VAR de nou i el gol no puja al marcador.
Si bé en el conjunt d’una lliga un punt és poca cosa, el d’avui té valor afegit en el fet de no perdre de nou i en haver mostrat un ordre i una força mental que ara mateix un altre equip, l’ombra del qual ha volat tota l’estona durant aquesta crònica (i màxim beneficiari immediat de l’empat gironí) doncs ara mateix no té. Bona Festa Major de Sant Narcís!