En termes d’espectacle, el duel Girona-Barça ha estat molt fluix, per no dir lamentable. En el Barça, la terna del davant (sense Lewandowsky ni Ferran Torres) no ha girat fina. A Ansu li falta espurna, Raphinha n’ha fallat de l’alçada d’un campanar i l’únic que estava rutllant (i rebent uns elogis excessius, a criteri de qui escriu), en Dembélé, s’ha fet mal a la meitat de la primera part, el que ha fet canviar la idea d’en Xavi quan ha decidit posar un home més al mig que no pas confiar en els joves suplents del filial.
Ningú no ha imposat la seva idea de joc i entre els argentins Gazzaniga i Riquelme, per part gironina, i els jugadors fets al carrer, Busquets i Gavi per part blaugrana, han portat el matx a ser tosc, per no dir groller, amb puntades de peu, empentes, mans amagades i altres martingales que han fet el partit lleig de veure.
Feia tota la pinta de ser un partit de zero-zero, però en Pedri, reservat d’inici i entrant pel lesionat Dembélé, ha culminat la que potser ha estat l’única jugada brillant de l’atac culer, ràpida, al primer toc i movent la pilota d’un cantó a l’altre. Era el minut 61 i en la darrera mitja hora llarga (8 minuts d’afegit) el Girona ha anat a més i no ha igualat el partit simplement pel desencert en la rematada final. De les targetes no se n’han escapat ni els entrenadors: groga per a en Xavi, renyat repetidament per l’àrbitre, i una excessiva vermella directa per a en Michel per una ostensible protesta, que el madrileny ja venia cremat per diverses decisions polèmiques.
Resumint, “resultadisme” de nou de Barça per acabar com a campió de la Mitja Lliga, amb quatre punts d’avantatge sobre el Real Madrid i amb el Girona dotzè, a falta del que faci el València. Pel que fa al joc, hi ha molts moments que el que hauria de ser l’estil d’en Xavi no es veu per enlloc i, per als gironins, lamentar la falta d’encert davant de porteria, que de ganes i força sí que n’hi posen.
