Setmanari digtal i esportiu

Dilluns, 30 de gener del 2023

Al Barça li cal la pròrroga (3-4) per vèncer l’Intercity

El català dels alacantins, Oriol Soldevila, fa tres gols mentres que els culers proven quatre davanters centre

|

Malgrat no ser ni de bon tros l’equip titular d’en Xavi Hernàndez, el de Terrassa ha tret al Rico Pérez el següent onze: Iñaki Peña; Bellerín, Araujo, Koundé, Jordi Alba; Busquets, Kessié, Pablo Torre; Dembélé, Depay i Ferran. O sigui, set mundialistes per enfrontar-se a un equip de dues categories més avall, i ha patit de valent o, millor dit, ha tornat a autoflagel·lar-se amb el mateix error de fa quatre dies contra l’Espanyol: creure’s tan superior que s’ha oblidat el que deia un vell soci culer de quan un servidor anava al camp, en aquells temps quan encara no hi havia canvis: “Al capdavall, són onze contra onze”. I si a un dels dos grups d’onze s’ho pren com el partit de la seva vida i l’altre com una nosa en mig del camí, el matx s’iguala molt.

El gol inicial del Barça arriba en el minut 3 i tothom se les promet felices i fàcils. És Araújo, sortit de la seva lesió, un dels barcelonistes que té alguna cosa a fer, a provar-se, i executa amb poder una rematada des de la cantonada, servida per Pablo Torre:

La resta de la primera part, de clar domini català, es fa estrany que acabi sense haver-se ampliat l’avantatge i això fa (aquesta pel·lícula l’hem vist moltes vegades) que l’equip petit s’ho vagi creient i, en el minut 58, el català Oriol Soldevila remata a gol un córner que anava llarg i que torna a l’olla per un cop de cap d’un company. Passen deu minuts, en el 68, i és Dembélé qui, després de desesperar la culerada amb diverses males resolucions, en fa una de bona, de vaselina, per tornar a avançar els blaugranes.

El Barça es relaxa i permet que els alacantins arribin i trenin una senzilla jugada (sacada de banda, retorn de cap, centrada i gol) amb el mateix realitzador, Oriol Capdevila. És el minut 73 i solament tres més tard, en el 76 i esmenant la passivitat seva en la jugada anterior, en Jordi Alba ofereix una tensa centrada per baix que es passeja per tota l’àrea i és Raphinha qui la fa entrar, com a tercera opció de rematador.

I dius, això ja està… però l’Oriol Soldevila no en té prou i culmina un contraatac guanyant el mà a mà amb Iñaki Peña després d’una pèrdua de Marcos Alonso acabat de sortir, sembla mentida, per mantenir el resultat. Just abans, el porter local, Gaiza Campo, fa una meravellosa aturada, amb el braç ben dur, que signaria Ter Stegen. El Barça prem l’accelerador per intentar evitar la pròrroga, però no hi aconsegueix.

Davant de l’Oriol Soldevila, pel cantó blaugrana i sense Lewandowski, en Xavi ha alternat quatre jugadors com a davanter centre: Memphis, Ferran, Ansu i finalment Dembélé. Els dos primers han perdut l’oportunitat de reivindicar-se i els dos darrers han marcat. Ja hem dit que el francès ha fet el 2-3, quan ha sentit que li tocava a ell resoldre el matx, i qui porta el número 10, sortit segona part avall, ha fet el gol definitiu rematant un passi enrere, el de la mort, de Raphimha, en el minut 103. D’aleshores al 121 final, era clar que els de Primera RFEF no tenien forces per a fer un quart empat i els blaugranes tampoc no han volgut fer sang. La copa brinda moments ben diferents i fa de bon veure, malgrat que el càstig de jugar mitja hora extra no és cap bona notícia anant a ca l’Atlético de Madrid d’aquí a tres dies.

Publicitat

Segueix-nos a

2,793M'agradaAgradda
2,273SeguidorsSeguir