Ja tenim la segona semifinal de la Champions. De la classificació del Bayern de Munic millor no afegir res i de la de l’Olympique Lyonnais comentar que ha eliminat el Manchester City de Pep Guardiola per 3 a 1 en un partit de dos estils clarament contraposats en el que els anglesos han tingut la possessió de la pilota més enllà del 70% però tres fuetades franceses han estat letals.
La primera part ha acabat amb avantatge lionès per 1-0, gol de Cornet, i la segona part ha estat un constant i progressiu atac dels de Manchester, amb un De Bruyne estel·lar, però amb un Lió solidíssim al darrere i moltes vegades les accions del City havien d’anar fins al porter Ederson per tornar a començar. La insistència ha tingut premi en el minut 69 quan Mahrez ha avançat una pilota en profunditat que Sterling ha sabut tractar i fer la passada enrere per a De Bruyne que, tot i venir llençat, ha xutat més a col·locar que a rebentar.
Restablerta la igualtat solament calia esperar l’ensorrament francès i el segon gol dels anglesos, però ha estat a l’inrevés. El Lió ha reaccionat llençant-se a l’atac, començant un nou partit, i ha trobat el segon gol en una acció que el VAR ha hagut de revisar, ja que un atacant, en clar fora de joc, tot i voler desentendre’s del joc ha hagut de fer un saltiró per evitar tocar la pilota, que Moussa Démbélé, acabat de sortir, ha convertit en el 2-1.
El City l’ha tinguda per restablir la igualtat quan Sterling, a porta buida, ha rematat incomprensiblement per sobre del travesser i, en la jugada immediatament posterior, un xut no massa difícil de retenir se li escapa a Ederson, porter del City, i Moussa Démbelé repeteix diana i marxant el Lió dos gols amunt ja impossibles de remuntar.
El City ja ens el sabíem: control, possessió, atac cerebral però incessant i l’Olympique ha sabut estar en cada moment del partit: avançant-se, defensant l’avantatge, reaccionant increïblement bé a l’empat del rival i essent molt efectiu. Ja hi tornem a ser: control o efectivitat?
