Dilluns, 19 Agost 2019

El descens ja no pot ser tabú

El Girona està a cinc punts de les tres posicions que porten a la Segona Divisió amb un partit jugat més que Celta, Vila-real, Valladolid i Llevant

|

L’omissió de l’existència del monstre del descens per part del Girona s’ha demostrat errònea quan els resultats aconseguits mentre es portava a terme han comportat situar-se a només cinc punt del descens a falta de vuit jornades i amb un partit jugat més que el Celta, el Vila-real, el Valladolid i el Llevant. La situació ja és d’alarma vermella. El monstre no es mencionava des de la derrota davant l’Osca a Montilivi del 9 de febrer; avui no ha fet falta ni fer-ho perquè aparegués contundentment en el minut 58, quan Sergi Darder ha inaugurat el marcador, i en el 88, quan ha donat el triomf definitiu a l’Espanyol després que Christian Stuani empatés poc abans de penal.

En sis dies, l’Espanyol ha disputat dos derbis -a falta d’un substantiu millor per definir-ho- catalans ben diferents. De la desigualtat que suposa enfrontar-se a un club gegantí que et permet presentar-te al partit sense pressió i repartir dosis de victimisme quan et convè, a fer-ho davant un rival que aixafa des del punt de vista històric ique té uns espais similars a la televisió pública catalana, però que, des que va aparèixer a la Primera Divisió l’estiu del 2018, li fa ombra a la classificació. El curs passat, el Girona va finalitzar dos punts per davant de l’Espanyol, la mateixa distància que hagués pogut assolir avui si hagués estat capaç de vèncer els blanc-i-blaus. En sis dies, els blanc-i-vermells han perdut els tres partits de lliga disputats.

Publicitat    

Els matemàtics especialitzats en lògica probabilística avui s’han llevat amb la il·lusió d’un dia de Reis gràcies al Girona-Espanyol. A Montilivi s’han enfrontat el pitjor local de LaLiga davant el pitjor visitant. El primer no guanya al seu feu des del 27 d’octubre, quan va imposar-se per 2 a 1 al Rayo Vallecano -abans també havia derrotat al Celta– i el segon no ho feia a domicili des del 21 d’octubre a Osca, l’únic triomf lluny del RCDE Stadium que l’Espanyol havia aconseguit aquest curs. Per fer un vaticini sobre allò que podia passar s’havia de gratar en el major percentatge de partits guanyats pels equips locals en la història del futbol, en el triomf del Girona en el duel de la primera volta o en la victòria de l’Espanyol el curs passat a Montilivi.

Les arribades per les bandes de Pedro Porro i el Choco Lozano han aportat tot el perill ofensiu que ha tingut lloc en el derbi durant el primer temps. Però cap de les centrades ha gaudit de la precisió necessària per arribar en condicions al cap imperial de Christian Stuani. Malgrat això, el Girona estava millorant lleugerament la pobre imatge oferida dimarts al Wanda Metropolitano. El retorn de l’uruguaià i de Bono havien fet crèixer la barba d’un rostre que s’havia tornat irreconeixible després de l’última afeitada. La seva simple presència en un terreny de joc incrementa l’autoestima del Girona, necessitats d’arguments per imaginar-se una temporada més a la Primera Divisió.

El paisatge s’ha enfosquit en el segon temps i la barba ha estat incapaç d’amagar durant més temps les febleses del rostre. Les imprecisions han deixat de ser exclusives de les centrades a l’àrea i s’han contagiat a la resta d’accions del terreny de joc. El gol de Darder ha desestabilitzat emocionalment al Girona i el nerviosisme ha anat in crescendo a mesura que s’acostava el final del partit i la derrota començava a escriure’s en majúscules. Però, aleshores, als d’Eusebio els hi ha caigut un penal del cel i Stuani no ha posat contra les cordes la fiabilitat de la lògica probabilística en transformar-lo en gol per poder seguir dient que no n’ha fallat cap a la lliga espanyola. Instants després, el segon gol de Darder l’ha convertit en insignificant.

 

Publicitat

Seguiu-nos a:

Segueix-nos a

2,832M'agradaAgradda
2,336SeguidorsSeguir

Més llegits